Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El cementiri vell o mariner de l'Escala data de 1835 i és d'estil neoclàssic amb un aire mariner molt singular, tot i que ara ha estat envoltat per les edificacions modernes. Està declarat bé cultural d'interès nacional. És un espai rectangular amb nínxols blancs coronats amb uns característics timpans triangulars. A banda de panteons amb capella com el de la família Meranges, hi trobarem la sepultura de Caterina Albert i Paradís, Víctor Català. Hi podem llegir el poema que l'autora li va dedicar i el de Maria Àngels Anglada que contrastant els infants que hi juguen evoca l'enyor per tots aquells que han traspassat.
Autor:
Víctor Català
Obra: dins Víctor Català, una biografia insòlita , 2012
Obra: dins Víctor Català, una biografia insòlita , 2012
Visita
Me'n vaig al cementiri del meu poble
bell en sa solitud, senzill i noble,
tot ell parat de blanc, color de pau,
sota el sol esplendent i el gran cel blau.
M'hi passejo tot sol, pel cementiri;
com un escarbat dins un lliri,
m'apar que és quelcom profanador
de mos passos inquiets la lleu remor.
El terrer, adobat amb carn humana
és divís en jardins de folla ufana
i entorn d'ells, en fileres apretats,
els nínxols van traient llurs blancs esclats.
Dintre el nínxols i sota els bells jardins
tinc un món enterrat de conveïns:
d'homes, dones, infants que he conegut
i que han mort un a un sense traüt.
Autor:
Joaquim Folch i Torres
Obra: Poesies , 1950
Obra: Poesies , 1950
A l'escriptora Caterina Albert
(Víctor Català)
II
Perfileu tots els vostres personatges,
destacant-los del cel a contrallum,
i les coses mesquines dels paisatges,
se'ls desfan a l'esquena, com un fum.
Munyiu la llet del pit de la tragèdia
i n'espremeu el suc, transfigurat
en nodriment d'imatges de comèdia,
que es tornen palpitants d'humanitat.
Doneu el palp de les tristeses vives,
de totes les misèries que heu descrit,
i a força d'insistències descriptives
ens feu tocar les llagues amb el dit.
Sou igual que una lloca enfebrosida,
voltada de silencis casolans,
covant els ous, que va ponent la vida,
amb rovells de tragèdies i d'espants.
Un tuf de sang, d'humanitat gastada,
d'herència vella i d'esperit dissolt,
munta de la paraula, carregada
de regust de tragèdia i desconsol.
I endins de les cavernes de la vida,
amb un llum que tremola en vostra ma,
entreu adelerada i decidida
a mirar el que es veu i el més enllà.
III
Al capdavall, un bestiari tanca
el cicle de tragèdies que heu escrit.
Un gat, un gos, una egua, l'oca blanca
i un gavià que us van portar ferit.
I un ramellet de versos. Cada dia
destil·la l'esperit, quietament,
la saba d'un nou fruit de poesia:
polpa de verb, pinyol de pensament.
Però, en el vers, també hi ha, en la música,
un ressò de tristesa. En el cantar,
si una imatge, passant, riu una mica,
us deixa un sentiment que fa plorar.
Ha anat així; que no sap pas la mare
com ha d'ésser l'infant que porta al si.
Els estimeu com són, no en sou avara
i, dispersos pels llibres, fan camí.
La Glòria us ha llegit i abaixa el rostre,
plorant de les tristeses que ha llegit,
i obrint els vostres llibres, ens els mostra
sota una branca de llorer florit.
De vós diran : «La Glòria... No en volia !
Era d'un natural tan recatat,
que, sota el nom de Víctor, s'escorria
de les honors de la immortalitat.
Autor:
Maria Àngels Anglada i d'Abadal
Obra: Poesia completa , 2009
Obra: Poesia completa , 2009
El cementiri blanc
A en Tero, al Grup de Defensa de l'Arquitectura
Popular i a tots els meus amics de l'Escala
Jugaven els infants
entre les tombes blanques.
Viva claror d'esguards
entre claror adormida.
Talment com ales, mans
entre les tombes blanques.
El mar bleixava prop
d'aquell vol de gavines.
Ja no dormen els morts
dintre les tombes blanques.
El nacre del record
quieta pau abriga.
Els infants s'han endut
perfils de tombes blanques.
El silenci daurat
enyora el seu somriure.
Altres indrets de Escala:
Indrets