El carrer, com la majoria dels carrers de La Cala...
Autor:
Aurora Bertrana i Salazar
Obra:
Vent de grop
, 1967
El carrer, com la majoria dels carrers de La Cala, era massa estret, construït molts anys enrere quan calculaven que hi passarien tres o quatre persones per hora. Aquell matí n'hi passaven a milers.
Autos i motos, tricicles comercials i bicicletes, s'obrien difícilment pas, a tocs de botzina i de clàxon, sovint a crits.
En un dels establiments nous s'exhibien bruses de niló, faldilles de tergal i de terlenka, en forma de tub o acampanades, pantalons texans per a home, per a dona i per a infant, cremes i líquids per a suavitzar i embrunir la pell, i, sobretot, postals de colors.
En arribar-hi davant, els grups de badocs, es feien més compactes.
A l'estanc ja no restaven segells de pesseta. Els remitents havien de franquejar cartes i postals amb combinacions complicades de velles sèries de vint i de quinze cèntims. La ressaca humana, homes i dones de totes les races, anaven i venien del taulell a la porta, de la porta al taulell. Sortien amb les mans ocupades amb vistes de La Cala, paquets de tabac, cigarrets de qualsevol marca, llumins...
