Lo darrer viatge (fragment)
Autor:
Frederic Rahola i Trèmols
Obra:
L'oasis
, 1915
Lo darrer viatge (fragment)
Després d'haver resat un parenostre
surto del cementiri vessant plors;
el llebeig agradós seca mon rostre
fent batr a mon entorn mils de llavors.
L'extremitut immensa de la vida
que commou la terra de baix a dalt,
a dolces esperances me convida
i tempera mon cor trist i malalt.
Sumergit en la llum que m'enlluerna,
sento que desentona mon dolor;
preveig l'albada d'una vida eterna;
entreveig lo besllum d'un món mellor.
Contemplo el cementiri com la plantada
de més constant conreu
en ell sembra la mort mai fatigada;
son collidor n'és Déu.
De sobte la consciència se m'aclara
entre la negra nit,
i allavors a prop lo sento encara;
ai! per haver eternament mon pare
enlairo mon esguard a l'infinit.
