Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'edifici que actualment acull el Cafè del Local Social va ser construït el 1932 per al Sindicat Agrícola de Cabanes. Acabada la Guerra Civil el Sindicat va ser dissolt però l'edifici va continuar al servei del poble sota la direcció d'altres entitats. El 1956 va passar a mans de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos afecte al règim franquista. Finalment, el 1982, la Cambra Agrària Local de Cabanes subscriu un conveni amb l'Ajuntament perquè en pugui fer un ús indefinit. Precisament, és en aquest cafè que, sovint, hi aterra a descansar el mosso d'esquadra protagonista de Ginesta per als morts, d'Agustí Vehí, en podem llegir el fragment en què descriu l'ambient d'època que hi troba.
Li agradava el vell cafè de Cabanes...
Autor: Agustí Vehí i CastellóObra: Ginesta per als morts , 2015
Li agradava el vell cafè de Cabanes. L'havia descobert només arribar i s'hi havia afeccionat, sobretot per aquella olor tan especial, barreja de vermut, marro de cafè, tabac i gent. Era un lloc com un altre del món per parar un moment i fer balanç. Balanç de poca cosa, de fet: no tenia res. Tot era allà davant, això ho sabia, només calia classificar-ho, ordenar-ho i endreçar-ho: aquesta era la feina d'investigador, certament. Ara, després d'un dinar a La Truita, un dinar per oblidar, hi havia anat a fer cafè i a pensar. Sol.
El local vivia el moment més important i sagrat del dia, les dues hores del cerimonial civil al voltant del qual la població masculina del poble organitzava la seva vida: l'hora de la botifarra.
Era l'instant en què tot l'univers empordanès girava al voltant de la partida, que volia dir jugar a cartes, sí, però també exercir de ciutadans de petites polis, organitzats en senats de quatre persones, envoltades de tècnics i assessors que cridaven, insultaven i aplaudien segons anaven les jugades.
Un cop acabava una mà i es comptava, hi havia uns segons, fins a la següent mà, en què es criticava la indubtable perfídia dels rivals, la pública i coneguda falta de seny i de coneixements dels respectius companys de partida, per culpa dels quals es perdia, òbviament, i acte seguit, en frases curtes i lapidàries, coincidint normalment amb el moment de repartir el joc, mentre es vigilava de reüll que les cartes donades fossin les justes i necessàries, es passava revista a l'actualitat del poble, de la comarca, del país, del món, de les putes noves que havien vingut als bars de la carretera general, de les amants noves i l'estat de manteniment de les velles, al cul de la botiguera, a l'estat dels camps, i per descomptat, es fotia de volta i mitja l'alcalde, per inútil, i al mecànic del poble, un altre inútil, que no hi havia manera que tingués arreglats els tractors quan feien falta. En aquest moment precís, però, es començava una nova mà i el senat es concentrava en les coses serioses.
