Son Mas

Municipi:Andratx
Comarca:Mallorca
Coordenades: 39.576356, 2.424245

La possessió de Son Mas, seu actual de l'Ajuntament d'Andratx que l'adquirí el 1991 per 400 milions de pessetes, el 1232 la formaven una sèrie d'alqueries musulmanes que el bisbe de Barcelona cedí a Robert Seriol i fins al segle XVI l'alqueria va ser coneguda com a Son Seriol. Entre 1506 i 1511, dos documents ja s'hi refereixen com a Son Mas denominació que ha perdurat fins a l'actualitat.

A finals de segle Antoni Mulet Ferragut comprà la possessió als marquesos de la Torre i a partir de 1883 inicià una gran reforma a les cases. El 1932 el propietari era el seu germà Lluís que va cedir part dels terrenys de la possessió per a construir el nou cementiri i, un any més tard, altres terrenys per ampliar l'escola graduada.

La seva estructura s'organitza al voltant de la clastra central a la qual s'accedeix a través una portalada d'arc de mig punt amb dues torretes laterals. Aquesta és de planta quadrangular i distribueix tres blocs de tres plantes d'alçat, amb les finestres de la planta noble amb guardapols de motllura neogòtica. En la clastra, hi destaca l'escala senyorial que puja a la galeria noble, amb set arcs apuntats. Aquesta porxada acull l'accés principal del que era la casa dels senyors. L'ala de la dreta apareix dominada per la torre de defensa. La sala de Plens ocupa bona part de l'antic aljub de la possessió.

En qualsevol punt de l'edifici o bé davant la carota que llueix en un dels murs del jardí podem llegir dos textos de Baltasar Porcel. El primer documenta històricament l'esmentada carota. El segon, un fragment de Difunst sota els ametllers en flor, traça certs paral·lelismes amb la figura del rector de S'Arracó Joan Baptista Ensenyat, autor de la Historia de la baronía de los señores obispos de Barcelona en Mallorca, que va ser una bona pedrera per a enriquir la fabulació literària de Porcel en totes les novel·les del cicle d'Andratx. El protagonista es diu Bonaventura i té ascendència diferent a l'Ensenyat històric però va ser un filòsof i savi del poble que no va publicar mai res en viada llevat dels escrits en els programes de la Festa Major.