Casa familiar del carrer Antoni Maura

Autor: Baltasar Porcel i Pujol
Obra: Baltasar Porcel. La novel·la de la vida , 2003

Mon pare era un home orgullós, tradicional, condescendent. Tenia un caràcter dolç i amb mi va ser sempre molt amorós. Va treballar com a cuiner, una feina que no li agradava. El que l'omplia de veres era anar tot sol per la finca de Can Bolei i culejar les coses. Era un home molt manyós, que sabia fer de fuster, treballar el camp, posar una palada si era necessari... El record un dia arreglant el barreró d'una cadira. Quan va acabar, se'l veia orgullós de la feina feta i es va mirar i remirar aquella cadira una bona estona. Per a ell, aquell era el millor barreró de la millor cadira del món. Perquè l'havia fet ell. Li agradava viure dins aquest ensomni. Jo, de nin i de jove, el vaig admirar molt. [..]

 

Em va incitar molt a llegir. Li agradava que llegís i sovint em duia tebeos o novel·les, que jo m'empassava amb avidesa.

Cap al final de la seva vida, començà a sentir una certa gelosia envers mi perquè pensava que ell no havia tingut sort a la vida -realment tampoc l'havia temptada- i jo sí. El fet que jo el sobrepassàs anava, de qualque manera, contra la seva concepció de les coses, segons les quals els fills havien d'estar sempre supeditats als pares.

 

 

Autor: Baltasar Porcel i Pujol
Obra: La novel·la de la vida (Planas, Antoni) , 2003

Ma mare sempre em deia que jugava massa. Alguns dies, a l'hora de dinar, m'havia de cercar per tot el poble. Jo era amb els amics i m'ho passava tan bé que perdia la noció del temps. Sovint, jugant al camp, ens agafava la fosca i no ens n'adonàvem fins que era nit tancada. Quan tornava a casa, ma mare em donava unes bones renyades. Jugàvem a tot. Andratx era un lloc que oferia moltes possibilitats per a uns infants carregats d'imaginació i d'il·lusió. Anàvem en bicicleta, amunt i avall; jugàvem amb pilotes de pedaç enmig del carrer, corríem pel camp. Creàvem mons imaginaris, ens tornàvem espadatxins, pistolers, indis, soldats. Qualsevol cosa era bona per jugar. Convertíem un garrofer en un castell medieval o un ametller en un fort del  llunyà Oest atacat per indis. Horabaixes sencers jugant, fins que es feia fosc. Llavors tornàvem al poble, retuts, satisfets.

Autor: Baltasar Porcel i Pujol
Obra: La novel·la de la vida (Planas, Antoni) , 2003

Vaig néixer al pis de dalt, a baix hi vivien els meus avis materns. Abans era una casa gran de poble. Hi havia un estable amb una somera d'ulls grossos i tristos, ben negres. A la part posterior, hi havia un corral per on corrien les gallines, que picaven a terra amb un cloqueig estúpid. També hi  havia una soll, on engreixaven un porc negre i tou, amb unes orelles grosses que li queien damunt els ulls.