Sant Benet del Bages

Autor: Ramon-Enric Bassegoda i Amigó
Obra: Poesies completes [Ramon E. Bassegoda] , 1917

Los capitells de Sant Benet de Bages

Ha volgut fer-se monjo al sigle deu
i a Sant Benet de Bages professava,
quan matines al chor de cantar acaba
amb l'aixada se'l troba ja al conreu.

Petrificat lo sigle monjo es veu
al claustre auster, quan de cacera anava,
llurs falconers davant, o quan guiava
genets a la creuada i gent de peu;

lo clergue revestit; reis i barons
enfonsant al corser llargs esperons,
àngels pregant, mig dosos los ulls bells...

Heu-se aquí tot un sigle que s'enterra,
l'esma perduda pels aücs de guerra,
arraulit a l'àbac dels capitells.

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Tres guies (Obra completa 30) , 1976

El monestir de Sant Benet de Bages, posat en un lloc de molta amenitat, a dos quilòmetres de Sant Fruitós - forma part d'aquest municipi -, ha d'ésser considerat com una de les peces bàsiques de la comarca. En conjunt és romànic. Ha sofert molt la devastació de les inclemències del temps i de les vel·leïtats humanes. Fou una abadia benedictina. El foc que suportà al segle XVII i la devastació del 1835 el deixaren molt atropellat. A l'últim saqueig es perderen molts incunables. L'església, de dimensions reduïdes, és d'arc de volta de canó; el cimbori té dos pisos i el campanar és quadrat. Els claustres, una mica ombradissos, són mantinguts per dobles columnes que formen seixanta-quatre capitells exornats amb escenes bíbliques, històriques o simplement al·legòriques i decoratives. Aquesta peça ha pogut conservar la seva dignitat gràcies a l'interès del qui en fou el propietari, l'il·lustre pintor Ramon Casas.

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Tres artistes. Manolo, Rossinyol, Mir (Obra completa 14) , 1970

Una de les primeres sortides que feren junts, Rossinyol i Casas, fou per anar a Montserrat barrejats en la massa d'un aplec integrista. Després de l'agitació de la Revolució de Setembre i de la primera República i a l'ombra de les llibertats organitzades per Cànovas en el sistema de la Restauració, l'ortodòxia es manifestà sorollosament. Vestits d'integristes, Rossinyol i Casas cantaren el Ruja fins a l'afonia i passaren moments divertits escoltant els discursos apocalíptics, pomposos, impressionants. Cantaren fins a l'exhauriment; es divertiren d'una manera tan visible que temeren que no els confonguessin amb els integristes autèntics. Així decidiren anar-se'n, abans que s'acabés l'aplec, en una tartana.

La tartana, en el moment de pujar-hi, estava habitada per un senyor de bon aspecte, la seva distingida esposa, una senyora grassa i tímida, i un jove d'aquests que primer semblaven una cosa i després en resulten una altra. El senyor resultà curiós i xafarder, i, a penes hagué arrencat el vehicle, inicià una indagatòria tenaç i pesada per tal de saber qui eren els dos joves que els acompanyaven.

- Jo - digué, sec, Rossinyol - sóc de Manlleu, i aquest és de Navarcles.

-I què fan, què fan, a què es dediquen?

-Treballem. El jove, en el "Vapor" de les vídues de Sant Benet de Bages; jo, en el dels Rossinyol de Manlleu.

- Quins plagues estan fets els Rossinyol, Mare de Déu! - digué el viatger, portant-se les mans al cap-. Un dels germans és un calavera i un perdut, que, per acabar-ho d'arreglar, s'ha ficat a la política liberal. El més gran, que hauria de donar l'exemple, és un gandul... Imagini's! Es dedica a pintar quadres. Quina pena per una família!

L'esposa del moralista, en sentir aquestes coses tan gruixudes, va fer una cara com si acabés de rebre una ofensa. El jove distingit posà els ulls en blanc i després féu una carícia a una cinteta que portava al trau de la solapa. En el fons de la tartana, Casas s'anava arronsant i esperava la reacció - la reacció infal·lible - de Rossinyol. El moralista continuà alegrement, comentant.

- El vapor de Sant Benet! - digué -. Pobres senyores! En el negoci no hi ha més que un noi, que és un altre gandul, una bala perduda, que encara perd més temps, pintant, que l'hereu Rossinyol... Quan en una casa passen aquestes desgràcies...

En aquest punt Rossinyol es redreçà i digué ràpid al tartaner, mentre es treia la cartera:

-Cent duros si bolques...

El tartaner se'l mirà amb un aire seriós. En el vehicle, s'hi posà un silenci angoixós i sepulcral. Passaven per les corbes del Forn de la Calç i al costat de la carretera hi havia un gran precipici. Hauria estat facilíssim... El jove distingit s'anà tornant pàl·lid. El matrimoni moralista quedà una llarga estona sense poder obrir la boca, més morts que vius. El pànic fou general. La indagació s'acabà a l'acte.

Autor: Magí Morera i Galícia
Obra: Obra poètica completa , 2001

Sant Benet de Bages

La nit que va caient
cobreix pietosament
l'antic cenobi en runes.

Sos murs s'han esberlat...,
tot cau que fa fredat...,
tot just s'aguanta el claustre.

Als daus dels capitells,
hi parlen els cisells
d'un art de fa deu segles.

I baix i acanonat,
el claustre despullat
té pesantors de tomba.

L'herbatge enfiladís
ja hi dóna un toc d'encís;
mes, no hi fa res..., tot plora.

Tot plora i va caient
sentint l'enyorament
d'un viure tan pretèrit.

Quan l'ombra l'invadeix,
llavors, un punt, floreix
la flor de les grans runes.

La flor que es bada al cel,
bevent en cada estel
glopades de misteri,

que en la foscor vibrant
es torna interrogant
i parla amb fonda llengua,

que apar com si digués:
—No el sentiràs mai més,
ton viu brandar de l'Ángelus.

Per tu, en l'eternitat,
sols hi ha la gran pietat
dels clams del dies irae!...—

A voltes, té el consol...,
com ara!... El rossinyol
omple la nit de somnis.

Sa veu és flor i perfum
i es dolç galet de llum,
que brolla nit enlaire.

I els ossos del convent
senten l'estremiment
d'aquell amor que canta!