Interior de la catedral de Vic

Municipi:Vic
Comarca:Osona
Coordenades: 41.928118, 2.255453

La primera catedral de Vic la tenim documentada l'any 516. Amb la invasió sarraïna (717-718), fou destruïda, i no se n'edificà cap altra fins a la repoblació del territori d'Osona pel comte Guifré I el Pelós (886) i la restauració del bisbat. Aleshores es construiren dues esglésies catedralícies, la Sant Pere i la de Santa Maria la Rodona. Aquesta fou aterrada el 1787 quan es construí la nova catedral barroca. Al paviment de la plaça,  s'hi pot veure el cercle que marca la seva localització. L'antiga catedral fou substituïda per la que manà edificar l'abat Oliba, bisbe de Vic entre 1018 i 1046, en estil romànic. Tenia una nau, amb transsepte de cinc absis i cimbori.  D'aquesta edificació es conserva el campanar i la cripta, els capitells de la qual són del temple anterior. A més, al Museu Episcopal de Vic es conserven alguns relleus amb figures de la portalada romànica i capitells del claustre, de gran qualitat escultòrica. Del segle XIV daten el claustre d'estil gòtic i el retaule de l'altar major, acabat per Pere Oller en 1428.

Amb el temps, però, una reconstrucció completa fou cada vegada més necessària, i cap a finals del segle XVII s'enderrocà la catedral per fer-ne una de nova planta d'estil neoclàssic obra del viagatà Josep Moretó i Codina. La primera pedra del nou temple es posà el 1781 i es consagrà el  1803. L'interior consta de tres naus de la mateixa altura, separades per pilastres corínties (de dimensions clarament desproporcionades entre els fragments d'arquitrau i el conjunt de capitells i pilars), un transsepte poc pronunciat, una coberta de voltes semiesfèriques i una cúpula en el creuer, i absis poligonal. Les naus laterals tenen sèries de dues capelles sota cada tramada de voltes.

En qualsevol punt de l'interior de la catedral podem llegir un fragment de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor, la protagonista de la qual, en moments de desolació, entrava a refugiar-se en el temple.