Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Portal Nou o Portal de la Mar, a la part més baixa i meridional del carrer Fondo, es va obrir el 1742 com a complement dels dos ja existents, el portal de Dalt i el Vell. Té una llargària de 9,10 metres i una amplària de 2,90 m. A l'arc exterior i 2,60 m. A l'interior. Les posteriors construccions i les reformes de la casa superposada el van destrossar molt. El 2013 es va executar una molt acurada restauració i es va donar el nom de Carmelina Sánchez-Cutillas a la plaça que es forma al davant, a tocar de la glorieta de l'avi Martínez a l'antic baluard de Llevant. Aquest pot ser un bon lloc per llegir els records de l'autora de quan la van dur per primera vegada a costura a casa de la mestra Cantarrana, situada en la costera que naixia del carrer Fondo, i tres poemes seus lligats els dos primers al record d'aquells anys i, l'altre, "Joc d'escacs" tracta un dels seus temes recurrents, el pas del temps i l'arribada de la mort.
Record
És una fotografia que s'ha fet vella
sense un motiu aparent. Allí estem totes,
petites, i nogensmenys ¡tan velles com som!
Retinc els noms i els rostres i la falsa història
que cascuna contava de la seua llar.
El temps és groc i aquest retrat. La sang és groga
també, quan s'envelleix sense un motiu aparent.
Però, aleshores, no sabíem encara
res de tot això i, certament, formàvem
un bell grup de nines a punt de retratar-nos.
El carrer feia giragonses i es com si estigués veient-lo ara. He començat a pensar una mica en aquells anys passats i tal com vaig pensant tornen a mi els records cargolats els uns amb els altres, i tot sembla un somni estrany i colpidor que em fa goig i em dol, perquè jo caminava ploriquejant i Maria Ronda em duia mig a rossegons i ben agafada d'una mà i a l'altra mà portava la meua cadireta de boga. En aplegar al Portal Nou on comença el carrer Fondo ens trobàrem la tia Mariàngela la Canària, i va preguntar quina cosa em passava i la mainadera li digué que em portava a la costura de la mestra Cantarrana i jo no volia anar-hi. I després d'una estona, les dues parlant de la partida de burro que farien a la vesprada, vam enfilar una costera que no em recorde com es deia, però era la costera del forn de coure i la de la fusteria del tio Bohigues, i només girar la fusteria ens topàrem amb l'escaleta per pujar-hi. I la costura era a un primer pis i tenia un balcó amb la barana de ferro. I el ferro era rovellós i per sobre el sòl del balcó s'escampaven alguns tests amb clavellines i una alfàbrega que s'havia envellit i era tota plena d'espigons de criar llavor.
Retornar al temps d'ahir
Plou al carrer. Per la sang també plou
l'aigua de la tardor amarant els records.
Dies de pluja i sol. Dies de vent,
de ponent o de llevant (i els anys com passen).
Si pogués agranar la pols del temps!
Palmes i canyes i el cordell d'espart; les mans
del granerer són totes moviment.
I nits i jorns i el passat soterrat, I res...
Al carreró, borumballes de jocs.
De crits! I el plor d'un xiquet que es pega un bac...
i em criden a dinar pel finestral obert.
Joc d'escacs
Blanc i negre,
negre i blanc,
joc d'escacs.
La vida és
un gran taulell,
on els peons
volem ser reis;
cavalls, orfils,
i tots els rocs
són enemics...
...............
De sobte un jorn
al més amunt
una veu diu:
«escac i mat»!
(i cessa el joc)
Altres indrets de Altea: