Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La costera de Jesús, curta però enfilada, enllaça el carrer Fondo amb la plaça de l'Església. És el marc per on cada any els alteans, transporten el Sant Crist, el rescat del qual s'escenifica en la platja de Roda, fins a la seva capella a la banda esquerra de l'església. Un text de Joan Borja que reelabora narrativament la tradició ens hi pot servir de lectura.
El rescat del Crist, a Altea
Altea celebra actualment les seues festes majors, en honor del Santíssim Crist del Sagrari, el quart cap de setmana de setembre, amb la sabuda fórmula dels moros i cristians. Si bé és cert que tant els moros i cristians com les dates són relativament recents (el 1979 van desfilar pels carrers d'Altea els primers moros, i fins a l'any 1978 s'ha celebrat el Crist lunarment, el diumenge de sextuagèsima, amb mitja lluna mora penjada del cel entre la punta de l'Albir i el morro Toix), l'advocació al Crist, en canvi, és cosa que ve de lluny als alteans. Ja en el segle XIX podem documentar fulls volanders impresos amb la història del rescat de Crist, que actualment —des de 1995— s'escenifica a la platja de la Roda cada segon diumenge d'octubre.
Mulei —el moro malvat de torn— ofereix la imatge del Crist a un Ronda, Calderó de malnom, a canvi del pes corresponent en plata. El prodigi es produeix quan, posat el Crist sobre un plat de la balança, aquesta s'anivella amb la primera moneda que es deixa caure a l'altre plat. Una volta rescatat el Crist per Ronda, el porta a Altea i el deixa a sa casa, a la costera que —precisament per això— més tard s'anomenarà carrer de Jesús. Anys després, la imatge es trasllada a l'església, a la part de darrere del sagrari, que és on es produeix el que podríem considerar el segon episodi de la llegenda: tot i que el Crist s'havia ancorat ben fort a la paret, un any, quan eixia la processó de Divendres Sant, es va sentir un gran colp, i era que el Crist havia caigut d'on estava penjat, per bé que, curiosament, els claus continuaven ben fixats i la talla s'havia conservat miraculosament intacta. El van tornar a posar al lloc i es va sentir per segona volta el mateix soroll: novament van trobar el Crist a terra. Eixia ja per la porta la Pietat quan, per tercera volta, el Crist va caure inexplicablement. Va ser en aquell moment que tots es van posar a interpretar el significat d'allò: que el Crist volia eixir en la processó. I és per això que en la processó de Divendres Sant a Altea tradicionalment hi havia la paradoxa d'aparèixer el Sepulcre i la Pietat davant del Crist.
Altres indrets de Altea: