Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta plaça està construïda sobre el torrent de les Guilleumes que fins pels volts de 1920, hi passava al descobert i dividia l'espai en dues bandes, unides per un pontet i a tocar del torrent hi havia l'antic safareig públic. D'aquest punt estant tenim una immillorable panoràmica de la part de la muntanya centrada pel Cavall Bernat i, al davant, la Font Gran, referència inexcusable per tot visitant de la vila. És un bon punt per fer diverses lectures: un text de Joan Bargés, cronista de la vila, arran del desbordament del torrent el 1888; el poema en forma de cançó que Apel·les Mestres dedicà al Cavall Bernat i el que Jaume Serch i Torrents, fill de Monistrol i apassionat excursionista, va confegir per palesar els forts lligams que sempre, des de la infantesa, tingué amb la muntanya.
Dels meus records
Vaig néixer amb tu, Muntanya, clavada a les parpelles,
tu vas endegar enlaire l'afany del meu mirar,
tu vas mostrar-me l'ample camí de les estrelles
que en tes cimes s'ajeuen quan volen somniar.
Quin bell record en servo del jorn que per primera
volta la inabastable blavor del cel vegí!
Tu esbatanares rutes a la meva quimera,
i em deies: "Si vols veure el cel, mira'm a mi!"
I a tu t'he guaitat sempre, Muntanya. Preceptora
del meu indeturable i més sublim neguit.
A tu, horitzó de pedra, fita encoratjadora
que sempre tinc, i sense que mai hagi assolit.
Tu omplires de boniques rondalles ma infantesa
i fores del meus somnis país fantasiós;
em deien que allotjaves una bella Princesa
i que el teu Senyor era el rei més poderós.
O tu, Muntanya! Arca de fe i de poesia
que fou gaia llegenda en mos càndids anhels!
Amb quin amor les meves ofrenes no faria
a ta Regina, Mare del Rei de terra i cels!
El Cavall Bernat
I
El món encantat
de nit ressuscita,
el Cavall Bernat
tot d'una s'agita,
fa bot de costat,
frisós s'encabrita,
i en la immensitat
foll se precipita.
II
Al llarg del serrat
emprèn la carrera,
galopa afollat
saltant la cinglera;
l'altiu Montserrat
ja deixa endarrera,
el vell Llobregat
veient-lo s'esvera.
III
Brunzint desbocat
travessa la plana
la gent del poblat
al cel s'encomana
murmurant: "Pietat,
Verge sobirana!
És la tempestat!
És la tramuntana!..."
IV
Furient se rabat
en la mar salada,
la mar on és nat
mai ha oblidada.
Renilla embriagat
per la marinada
salta enjogassat
d'una a l'altra onada...
Mes l'hora ha sonat,
va apuntar l'albada,
i el Cavall Bernat,
d'una galopada,
torna a Montserrat
encara acotxat
sota la boirada.
Amarada per la lluna,
muntanya de Montserrat,
em sembles la immensa flama
d'un foc-follet encantat,
que és Catalunya al plegat,
on fan verms tots els homes
i el mort és sa llibertat
En lo any 1888 se presentà lo que cada quants anys passa:no va ploure en tota la primavera i presentant-se un estiu molt rigorós per les secades i veent que de l'aigua que manava de dita font no n'hi havia prou per lo mantenimentdels horst i del comú, i veent que l'aigua que s'esparramava per lo mal cuido per los veïns i lleves que formava la cinglera hi ha per detràs del dipòsit de la Font, que en dit cingle los passats antics edificarenuna resclosa, que medi de dita resclosa anava l'aigua en son lloc natural. Però vingueren en lo any 1855, en lo dia 21 de setembre, un excés de pluja que Déu nos lliuri d'ells. Va baixar una torrentada molt ferma que s'emportà la resclosa a dalt dita i amb la runa de noguers i oliveres i demés arbres i roques que féu baixar l'aigua van embussar lo forat del pontet que es pasa i, també, s'embussà lo pas de l'aigua de la paret del tiny, que era travessera des d'on surt la Font dels Paraires, a tocar la casa dels tinys, avui lo matadero públic. I embussats que foren aquestos passos obligaren a embotir l'aigua de tal manera que s'encaminà per lo carrer de la Font cap a la cas del senyor Cavaller d'Olsina i baixant per la baixada qui va al carrer de Sant Joan i per lo carreró aquelll cap al torrent hasta que reventà la paret del tiny. Aleshores, tornà per sa via después d'haver-se'n endut una dona i un tocino, que donant-li menjar com de l'aigua costum s'emportà els dos i después, que de a una dona motiu li deien "l'àvia peluda", que durant la pujada de l'aigua va estar agafada a l'anella de l'església de Sant roc, cridant-li la gent que hi havia que s'aguantés fort, quan s'abaixà l'aigua la van anar a buscar.
Record perenne
Un record em té abellida,
el record de Montserrat;
gemma cèlica polida,
que al crepuscle de ma vida
pren besllums d'eternitat.
Serra bellament crestada,
es retalla dins l'espai
com una flama arborada
que ha restat petrificada
per no extingir-se jamai.
Mai no et sent en llunyania,
santa muntanya pairal,
a on m'acull cada dia
Madona Santa Maria,
que et prengué per setial.
Altres indrets de Monistrol de Montserrat: