Interior del santuari de la Gleva

Comarca:Osona
Coordenades: 42.003532, 2.241244

La tradició popular ens diu que una pastoreta del mas Codines va trobar la imatge de la Verge, mentre pastorava bestiar al puig del Terrer. Va sorprendre's que un dels bous comencés a bramular i a furgar amb el morro en un punt determinat sense voler moure-se'n. Allà van trobar dins d´un forat la imatge de la Verge protegida per dues columnes de terracota que aguantaven una gleva que li servia de sostre. Portada a Sant Hipòlit de Voltregà, va ser dipositada en el temple parroquial, d´on diu la tradició que va desaparèixer miraculosament per tornar al lloc on va ser trobada. Es va ser interpretar com la voluntat de la Mare de Déu de romandre al puig del Terrer. Per aquesta raó, el 1280, es decidí de construir-hi un oratori. El 1327, es començaren les obres del que acabaria sent un santuari. Dessota del prebiteri hi havia la capella fonda o cripta, anomenada popularment la cova, que coincidia amb el lloc on la tradició diu que va ser trobada la santa imatge.

El santuari comptà amb un retaule del 1480, obra de Ferran Soler Vernedo, i el 1507 els pintors Gurrea i Mesoneda varen pintar el Brancal. El 1683 l´escultor Pau Sunyer i el tallista Francesc Farriols, de Manresa van fer un nou retaule d'estil plateresc. El 1759 un llamp va destruir el campanar, el presbiteri, gran part del temple i l´hostatgeria, que van quedar quasi inservibles. El 1766 es començaren les obres d´un nou santuari per reconstruir les destrosses. En els fets revolucionaris de 1936 va ser cremat. Entre 1941-1945, Josep Sanglas i Alsina, industrial de Manlleu va pagar-ne un retaule nou, l'actual, que costà més d'un milió de pessetes de l'època. Les talles de les imatges, així com la de la Mare de Déu són obra de Josep Maria Camps i Arnau i es varen dur a terme al taller dels Salasians de Sarrià.

Tenint el retaule al davant escau llegir el sonet que Joan Colom i Grau (Santpedor, 1905-Tona, 1991) dedicà a la Mare de Déu.