Cambril del santuari de la Gleva

Comarca:Osona
Coordenades: 42.003522, 2.241300

La imatge primitiva de la Mare de Déu de la Gleva se suposa que devia ser romànica. El Nen Jesús anava descalç, amb un llibre dels Evangelis a l'esquerra i amb la mà dreta beneïa la poma que li presentava la Mare. Més tard, al segle XIII va ser substituïda per una imatge de formes més refinades que responia a l'estil de transició cap al gòtic. El 1936, va ser cremada durant una ràzzia dels revolucionaris al santuari. Va ser refeta el 1940 per l'escultor Josep Maria Camps Arnau gràcies als dibuixos de Josep Maria Pericas. De la imatge antiga només se'n conserven algunes estelles preservades darrera de la base de la imatge actual en un nínxol amb vidre.

En el sostre del cambril, que porta la data de 1894, hi ha obertes dues finestretes que es correponen amb la cambra que Jacint verdaguer va ocupar els primers dies de ser enviat a la Gleva pel bisbe Morgades, el 26 de maig de 1893. Tenint a la vista la imatge i les finestres podem llegir una carta que el poeta envià al seu cosí Narcís Vedaguer i Callís, que poc després seria un dels seus més furibunds detractors, en què li explica el seu establiment al santuari, i els gois que va dedicar a la Mare de Déu de la Gleva.