Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La cala de l'Illa Roja o platja del Racó va ser el primer espai nudista permès del país i és, probablement, un dels paisatges més fotografiats de la Costa Brava. Recòndita, espectacular, aquesta platja està centrada per la monumental roca rogenca que la presideix que, segons com, recorda la pintura Time Transfixed de René Magriette, a punt d'enlairar-se. S'hi accedeix a peu pel camí de ronda entre Sa Riera i el platjar de Pals. Té una longitud d'uns 150 metres i una amplada d'uns 20 i està flanquejada per uns espectaculars penya-segats. Hi ha èpoques que, segons els corrents marins, l'illa queda envoltada totalment pel mar.
Un cop hi serem, podem llegir-hi un text de Josep Pla que la situa geogràficament, un fragment de la novel·la Summa Kaòtica i un poema de Ventura Ametller que tanta predilecció sentia per aquest paratge.
Autor:
Ventura Ametller
(Pseudònim de
Bonaventura Clavaguera i Claveguera)
Obra: Summa Kaòtica , 2008
Obra: Summa Kaòtica , 2008
—¿Ho has vist? ¡El maleït pop se la volia fotre! —deia esbufegant, veu enrogallada d'aiguardent, boina fins a les orelles, mocador d'herbes al coll, calces arromangades en Ribas Descalç, pujant de quatre grapes les Roques Planes de la Platja de Poel—. ¡¡¡Estimo aquesta mossa!!! Cada any segueixo la diversa comèdia de la seva arribada. Quan ho has vist una vegada no te'n pots estar...
L'home xop, regalimava. Acabava de sortir de l'aigua després de la fenomenal cabussada des de dalt del penya-segat fronter a l'Illa Roja. Penya-segat que des d'aquesta data memorable porta el nom de "Salt d'en Ribes".
La seva corpulència caigué al costat d'Anamorphus, que seia a les roques balmades, capricioses sota la barraca de l'Avi Rajoler. (Niu de gavines d'obra corcada amagat al roquissar.)
En Descalç esbufegà:
—¡Sort de l'onada! Ha pujat a l'hora. Si no la topada contra l'escull m'hauria capolat. El carpó em fa molt de mal... Tu ets testimoni que no ha estat un intent de suïcidi com diran les males llengües. Tot i que no em falten motius... La gent sap les pallisses que em dóna la milionèsica encarnació de Xantipa. Vull dir la meva dona. I tot per la meva afició als boscos, als animalets, a la primavera... Ni tampoc he caigut a causa d'una borratxera, com pensaran alguns maliciosos. No he begut ni una gota des d'anit que vam sortir a buscar un marrec del poble, perdut qui sap on... Tu anaves amb la Primavera, ¿oi? T'he vist seguir-la amb els ulls clucs com un somnàmbul. ¿Per què no has fugit amb ella?... L'hauré espantada amb el xarbot de la meva caiguda... Però tornarà a buscar-te i la veuré de prop...
Les onades topaven a les anfractuositats de les Roques Planes, hecatombe geològica en pla inclinat amb milions de forats de tota forma i grandària, i d'ací i d'allà eixien brolladors de bromera que s'enlairaven i queien rítmics i diversos.
A peu del penya-segat, les restes d'un antic naufragi: una àncora enorme, rovellada i ferros retornats, escrostonats. Les onades hi passaven enfurides; topaven contra l'escull a peu del Salt d'en Ribes i seguien per l'estret que el separava de l'illa Roja, vermellosa i fàl·lica, amb quatre pins al damunt.
Autor:
Adrià Pujol i Cruells
Obra: Escafarlata d’Empordà. Paria d’un pària , 2011
Obra: Escafarlata d’Empordà. Paria d’un pària , 2011
Illa Roja
Enguany no hauries pogut nedar a les nostres roques han embrutat el mar.
(Maria Rosa Llabrés)
Equiliquà: em deixava l'illa Roja, el pedrot que dóna nom a la cala que fa de frontissa entre Begur i Pals. L'illa Roja hissa l'emblema del nudisme, i només fa d'illa els mesos d'hivern, quan l'envolta l'aigua, perquè la resta de l'any un istme de sorra la connecta amb terra ferma. Llavors és com si la Península Ibèrica fos un transatlàntic gegantesc, i l'illa Roja —roja tot l'any— fes de norai.
L'illa Roja és i fou el santuari del nudisme casolà, sense budisme, desacomplexat i antiestètic. Venint de la cala de les Dones —quin nom—, pel camí de ronda que s'arrapa a la tartera, arribes a l'alçada de l'illa Roja, amb xancletes, tovallola, banyador, para-sol i disset anys. Des de la talaia ataülles arengades nues, flàccides, un edèn prohibit, i un galipot incongruent de crema solar al mar, fins que:
d
a
v
a
ll
e
s les escales i a la sorra falques el para-sol, com el primer franciscà espanyolàs —espanyolàs, avant la lettre—, que clavà el crucifix a l'arena del Nou Món. Llambregues, dubtes, ets escardalenc, però finalment, som-hi, et treus el banyador i l'enravenamenta, benvingut al club sense pudor, que ja formes part del toptèn.
La resta de sapients no, de cap de les maneres, però tu fas nudisme per distingir-te. La brisa t'acarona la bossa dels ous, banyar-se despullat és una joia, estalviar-se marques de banyador, regalar-se la vista amb estampes de manual de prehistòria. Convidar-hi la nova nòvia? Amb la que et casaràs tot començarà aquí, però tu encara no ho saps.
Fora d'algun miracle anatòmic, el nudisme no convida a l'onanisme. Perquè els nudistes no budistes es treuen biquinis i banyadors, és obvi, però en cap cas abandonen els altres complements. Els uns llueixen gorres, xancletes i ulleres de sol; les altres ostenten sandàlies i penjolls. I n'hi ha un munt, de pell de betum de garum, que arriba al súmmum del carnum: van en boles, esclar, però duen ronyonera. És l'atmosfera, a l'illa Roja.
Altres indrets de Begur:
Indrets