Quan eres infant
Autor:
Josep Sebastià Pons i Trainier
Obra:
Primeres poesies
(Poesia completa)
, 1988
Quan eres infant
Quan eres infant, tot era amarat
d'una dolçor que t'admirava
i l'encís de la novetat
d'un cant fresquívol te bressava.
Corrien més pures les aigües del riu.
Lluïa el cel com les rajoles.
Feia més por el bosc ombriu
i s'hi badaven les violes.
Hi havia encantades dins l'ombra allavors.
La Fera guardava reclosa
dintre la torre, enllà dels horts,
una donzella somniosa.
Te feies als lladres. Anaves armat
d'una llarga espasa de fusta,
pel carrer tort, assedegat
de defendre una causa justa.
Era el teu realme amunt, al graner.
El company gat, d'orella fina,
sempre esperava, falaguer,
els ratolins de la farina.
La gent era bona i duia de l'hort
el préssec, la figa ensucrada,
el moscat negre o llum d'or
que donaven a la mainada.
El cel era blau, blau el Canigó.
Les coses semblaven ben fetes,
Érem dins l'estret carreró
vives i lliures aurenetes.
D'aquell temps passat guarda la il·lusió
com branca d'ametller florida,
i ves respirant-la, ja que és lo millor
que en la terra ens dóna la vida.
