Priorat de Serrabona

Municipi:Bula d'Amunt
Comarca:Rosselló
Coordenades: 42.601485, 2.595290

La primera menció coneguda de l'església remunta a l'any 1069. En l'any 1082 els comtes de Cerdanya i del Conflent decideixen d'instal·lar en aquest indret uns monjos de l'orde de Sant Agustí. El 1592, es tanquen tots els priorats agustins de la corona espanyola tot i que Santa Maria de Serrabona s'utilitza de manera usual fins al 1593, data en la qual s'adscriu al bisbat de Solsona que s'apodera de l'indret i de les seves pertinences (tot i així el tancament no es féu de manera definitiva fins al 1612 quan va morir Jaume Serra, el darrer prior de Serrabona i alhora rector de l'església de Prada). La diòcesi de Solsona el conserva fins a les darreries del segle XIX.

Arran d'una ordenança del rei de França, el 15 de maig del mateix any, és annexada a Bula d'Amunt. Després de la descoberta de l'indret per uns arqueòlegs, la visita l'escriptor francès Prosper Mérimée el 1834 que deplora l'enrunament de l'església. A partir de 1836 es realitzen les primeres obres de consolidació gràcies al mecenatge d'Henri Jonqueres d'Oriola.

El material utilitzat per a la construcció de l'edifici és la pissarra, i per l'escultura, el marbre rosa del Conflent. Santa Maria de Serrabona és important des del punt de vista de l'art romànic pels capitells del claustre-galeria, esculpits seguint la tècnica del trepant; però sobretot per la imponent tribuna que divideix l'església en dues parts. Hi ha representats tota classe d'animals: lleons, àguiles, centaures, sagitaris, etc.; i altres elements amb simbolisme cristià. Foren necessaris setanta anys per a construir aquest element únic del romànic català.

Serrabona, i per extensió l'Aspre, és un lloc clau per entendre els cosmos literari i paisatgístic de Josep Sebastià Pons per això, proposem llegir-hi en les diferències dependències diversos poemes d'aquest poeta, un de la seva germana Simona Gay i un altre de Maria Àngels Anglada i, finalment, un fragment d'un article periodístic d'Antoni Puigverd.