Portal de la Paraire

Les processons no mancaven pas d'esclat...

Autor: Josep Sebastià Pons i Trainier
Obra: Concert d'été (Prosa completa I) , 1991

Les processons no mancaven pas d'esclat i cada una tenia la color del temps. La del dijous Sant, violeta i negra, se desenrotllava misericordiosament al crepuscle. La de Corpus deixava darrera seu una estesa de ginesta i el domàs de seda taronja n'estava colgat. La més estimada era la de Pasqües. A les tres del matí un tambor i un flabiol tenien la població alerta. Per tant hi havia gentada a la plaça vella per assistir a l'encontre de la Verge i del Ressuscitat i sentir el cant dels violins. Aquest encontre coincidia amb el primer raig de sol. Una tercera estació tenia lloc davant de casa nostra. Finestrejàvem.

Una mirada ens arribava, dins l'aureola  d'una  atxa, la del nostre avi. S'assegurava del nostre recolliment. Tots els ulls, però, fitaven el Ressuscitat i el seu gest de glòria. Coronat de lluentons, alzinava una bandera de triomf i un ram al qual tenia lligades les primícies de l'any, la primera cirera, i si no era pas primavera, un raïm de la tardor passada. S'avançava lentament. Es balancejava per sobre els caps dins el carrer vell, quan els quatre portadors, pagesos cepats vestits amb roquet de punta, descarregaven el baiard de les espatlles per fer forqueta sobre quatre estaques proveïdes d'un ganxet. I aquest balanceig emparentava la vida.

El portal de casa era obert aquell matí. A la cuina apuntaven veires i ampolles per acollir els cantaires i els músics. S'afanyaven de beure, car eren esperats a l'església on entrava la processó, sempre precedida del redoblar dels tambors i del refilet dels flabiols