Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta casa, situada en la cantonada de la travessia de Sant Ramon i el carrer d'Àngel Guimerà, va ser durant anys l'estatge dels estius i altres períodes de vacances de Joaquim Molas. És on, doncs, va enllestir alguns dels seus projectes ordenadors de la nostra literatura i algunes de les seves obres més significatives. Al davant de la paret termenera del pati, pel carrer de Sant Agustí, podem llegir alguns fragments del seu diari, que evoquen els orígens de l'edifici i les tertúlies que hi feia amb els amics ganxons de la generació de Gaziel i un fragment d'un article, no recollit en cap llibre, en què declarava la seva fascinació per Sant Feliu i de com va descobrir aquesta vila marinera.
Gaziel, amb la seva literatura, em va descobrir Sant Feliu de Guíxols, i des que vaig fer la descoberta, hi tinc posada parada i fonda en una casa construïda per Francisco del Villar, no sé si l'autor de l'absis del monestir de Montserrat i del primer projecte de la Sagrada Família, o el seu fill del mateix nom, i com ell arquitecte, una casa que va ser inaugurada per un gerent taper, va ser, un temps, residència del pintor Kitaj i és a tocar de la modesta casa de pescadors de Llorens Artigas, amb la seva esplèndida cuina de ceràmica realitzada en col·laboració amb el pintor Josep Amat. I, de seguida, hi vaig fer tertúlia amb dos amics de Gaziel, l'arqueòleg Lluís Esteva, el restaurador del dolmen de Romanyà, i Joan Torrent i Fàbregas, l'il·lustre verdaguerista, i amb el gran amic de Kitaj, Josep Vicente, un dels primers alcaldes de la democràcia, tots tres, ja desapareguts. Gaziel no sols va viure un dels moments més dolços de la ciutat, sinó també els canvis que van suposar, d'una banda, la desfeta bèl·lica del 39, i de l'altra, l'ensorrada de la indústria del suro i la fugida del gran comerç cap a Platja d'Aro. I va predir l'arribada del turisme de masses. Avui, hi ha dos Sant Felius, el vell de Gaziel, i el nou, de ciment armat.
S. F. de Guíxols, 7 d'agost [1985]
Dia de sol, amb un jardí que, de cop, ha recuperat les formes i els colors. Des del despatx, contemplo les masses d'ombra i les delicades filtracions de llum. Les alegries, les begònies, les hortènsies, fins i tot els arbustos retorçats dels rosers, semblen més brillants, més agressius. I les buguenvíl·lies, destruïdes per les glaçades de l'hivern, rebroten amb tota violència.
S. F. de Guíxols, 31 d'agost [1985]
Ha vingut en Lluís Palahí, a qui no coneixia personalment, però que m'era familiar perquè, cada dia, passa per davant de casa amb un pot de llet a la mà. M'ha dut per signar, en nom de la Caterina, un exemplar del Viatge poètic. És un tipus afable, que parla a batzegades, entre dubtes i explosions de riure. Hem parlat llargament del poble, de la casa. M'ha dit que, abans, la casa on visc formava part d'una altra de més gran, que era de la seva família i que unia els dos carrers, el de la Processó, l'actual Maragall, i el de les Banyes. El tros de Maragall, que encara existeix, era un forn, on va néixer. En el de les Banyes, que va ser derruït per construir la meva casa, hi havia un magatzem, no sé si de grans o de fusta, en el pis del qual tenia la seva seu un dels molts cors Clavé. Li he preguntat per què en diuen carrer de les Banyes, quan l'oficial és Àngel Guimerà. Segons ell, hi ha tres explicacions, totes tres, però, llegendàries: 1) algunes dones casades de la banda del carrer que dóna a la plaça de l'Empordà posaven banyes als marits; 2) en temps dels francesos, la gent deixava els cavalls o les vaques lligats a unes forques de fusta que semblaven banyes; 3) en una de les cases del carrer, hi havia l'esgrafiat d'unes banyes.
Altres indrets de Sant Feliu de Guíxols: