Museu Etnogràfic

Municipi:Ripoll
Comarca:Ripollès
Coordenades: 42.201281, 2.190024

Els orígens remots de l'actual museu cal buscar-los a finals del segle XIX. L'esperit de la Renaixença alimentà els estudis i les iniciatives de revalorització i estudi del folklore, els costums, la història... Els amterials s'anaren aplegant a partir de donacions a les golfes de l'església de Sant Pere, fins que es va inaugurar l'any 1928 amb el nom d'Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere. Els elements identitaris nacionals com el folklore, la pròpia història, la llengua, la geografia i altres elements culturals van esdevenir cabdals, en l'esperit de recerca i investigació. El projecte etnogràfic al Ripollès fou iniciat pel folklorista barceloní Rossend Serra i Pagès i pel farmacèutic Tomàs Raguer i Fossas. Les activitats del grup d'intel·lectuals lligats a la iniciativa museística es complementà amb l'eficaç acció editorial de Daniel Maideu i Auguet amb revistes com El Catllar i Scriptorium i els llibres sobre els costums de la vida a pagès i dels pastors de Salvador Vilarrassa i Vall, dels quals en podem llegir fragments en diverses dependències del museu. Ja en la dècada dels setanta del segle XX, Eudald Graells i Puig hi adaptà nous criteris museístics i pedagògics, revalorant els treballs del ferro i la indústria de les armes de foc. Després de 10 anys tancat, el museu profundament remodelat i amb nous criteris de la museística,  va reobrir les portes el 2011 a l'edific de can Budallés, edificat sobre el traçat de les antigues muralles, restes de la qual es poden admirar ben restaurades en el soterrani del museu.

A l'entrada del museu, hi podem llegir un breu text de Pla que rememora el seu pas per la institució. Davant la reconstrucció de l'úlltim clavetaire actiu al Ripollès  podem fer la lectura d'un passatge de la popular obra teatral en vers d'El ferrer de tall, de Frederic Soler i d'altres de Ramon Violant i Simorra parlant dels diferents objectes treballats a partir de la forja. A les sales dedicades a la vida dels pastors, ens servirem com a lectura d'uns fragments de Salvador Vilarrassa i Vall sobre la vida d'aquests.  I, finalment, a les sales dedicades a les armes de foc, serà escaient que llegim un fragment de Records de la darrera carlinada, de Marià Vayreda i un altre de Galceran, l'heroi de la guerra negra, de Jaume Cabré.