Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'edifici més notable de la vila, a banda de l'Hostal del Racó, és l'església de Santa Maria, d'estil renaixentista, d'una nau i dos campanars. La planta és obra de Pere Blai, que la traçà cap al 1599. Tenint al davant Siurana, podem llegir el poema que Antoni Sala Cornadó (Tàrrega, 1929) li dedicà de Cornudella estant i una breu prosa d'Eugeni Perea (Riudoms, 1953) que s'acosta al poble baixant del Montsant.
Recordant Siurana des de Cornudella
Allà dalt hi ha Siurana
misteriosa i pura
com un so de campana
una nit de paüra.
Aquí baix salta el riu
i el meu desig d'altura.
El cor, tan fosc i altiu,
per un moment detura
el batec de l'orgull,
accepta l'alt silenci,
demana l'aigua i plora.
I la Mare ens acull,
com el gran buit a qui s'hi llenci
seguint la Reina Mora.
Quan davallo de Montsant observo els pobles que s'arrelen a la seva falda: són com el cos d'un gegant de pedra que sopluja els seus hostes. Primer li veig el cap, pentinat de fines teules, amb la clenxa del carrer Major al bell mig i el campanar, com un nas que ensuma l'aire poma de la tarda, i l'ullal del rosetó parroquial, que no s'acluca ni amb l'encesor del migdia, vetllant sempre, impertorbable al tallant de les orenetes; en algun racó la petita plaça és el ventre llis i musculat, i els braços fan un clos extramurs per tancar en una circumferència màgica tot el ram de cases. Per algun portal m'escolo dins la vila i és aleshores que noto l'escalfor d'un cos viu i com bat la sang del gegant de pedra.
Quan comença a fer-se fosc, els pobles petits com Cornudella es van fonent amb la nit. No són com les grans ciutats, que quan s'amaga el sol volen suplir-ne la seva llum, i es presenten davant del món més enlluernadores que mai, cridant l'atenció de viatgers i cometes amb una aparença irreal. Els pobles encenen tímides llums, que amb prou feina juguen a ser miralls dels estels. Com han fet en molts pobles, a Cornudella han instal·lat uns focus que il·luminen de nit la façana de l'Església. Així, un pot imaginar-se que els dos campanars són com pares protectors, que deixen encesa una llum del quarto perquè no tinguin por els seus fills. De totes maneres, Cornudella no cal que pateixi si vénen malsons; l'endemà de tots els dies, darrere Siurana, sortirà de nou el Sol.
Quasi d'amagat de tothom, sense dir res, la nit es deixa caure lentament sobre els terrats del meu poble, i la foscor que amb ella porta fa que sols es vegi la silueta del Montsant, que s'esvaeix lentament, ignorat per tothom avui, excepte pels dos campanars de l'església, que no es deixen perdre mai, des de la seva altura, aquest espectacle diari. Avui la foscor s'agreuja perquè la lluna, com volent demanar permís, s'amaga una estona rere els cingles de Siurana, esperant el moment idoni per il·luminar-nos tendrament.
Altres indrets de Cornudella de Montsant: