Museu de la Vida Rural

Coordenades: 41.396468, 1.106084

El Museu de la Vida Rural (MVR) fou creat el 1988 en l'espai que havia ocupat la casa pairal de la família Carulla a l'Espluga de Francolí. Lluís Carulla hi aportà la col·lecció que durant dècades havia aplegat i que va bastir el fons del museu etnogràfic que, a poc a poc, ha dut a terme una tasca de recopilació i investigació de gran envergadura. Vint anys després, l'arquitecte Dani Freixes fou l'encarregat de dissenyar l'ampliació del museu i modernització de l'espai primigeni, inaugurada el 2009, i que ara consta de tres edificis i un hort. D'acord amb la voluntat pedagògica i innovadora del projecte museístic, els edificis del recinte han estat dissenyats de manera sostenible i innovadora. El museu ens proposa un recorregut pel món de la pagesia tradicional catalana des de principis del segle XX, i ens en mostra els canvis i dinàmiques fins als nostres dies, passant per la industrialització massiva i la mecanització de les tècniques rurals. El discurs del museu ens permet reflexionar sobre el pas del temps a la nostra terra pensar en el compromís de la societat vers el futur i la preservació de l'entorn. La col·lecció comprèn un ampli i divers ventall de peces relacionades amb la vida tradicional, la cultura i els oficis artesanals, des de ceràmiques, eines i estris de la pagesia, maquinària, carros, fins a objectes de creació artística com les escultures de Josep Traité o murals de Llucià Navarro. El recorregut museogràfica se'ns presenta per seccions especialment pensades per transmetre un missatge didàctic i innovador, com podem notar pels nombrosos audiovisuals sobre les tradicions rurals, com la verema i la collida del blat, que enriqueixen l'exposició. El museu, a més, demostra un fort compromís amb la llengua catalana, duent a terme una tasca de documentació i dinamització d'expressions i lèxic propis del món rural, que va des de nom de les eines fins a dites populars, com ara «Aquell temps, de la palla en feien fems i dels fems en feien palla», que hom troba al llarg del museu.

La cultura popular i el paisatge sempre han estat motius indissociables de la literatura del país, des dels primers temps de la producció literària en català, com demostra el versicle del Llibre d'Amic i Amat de Ramon Llull ('L'embriagava de vi l'amic'), fins a l'actualitat. Els nostres escriptors i intel·lectuals s'han fet ressò de tot el que els envoltava i molt sovint han centrat la seva atenció en el món rural i els seus elements propis: el món del vi i la verema, que podem resseguir en els textos de Josep Carner ('Els raïms immortals'), Joan Salvat – Papasseit ('Madrigal'), Carles Riba i Bracons ('Cançó de Setembre'), Joan Vinyoli i Pladevall ('Vaig tot seguit a coure aquelles menges'), Carles Duarte i Montserrat ('El tast càlid del vi'), Francesc Parcerisas i Vázquez ('Celler') i Susanna Rafart i Corominas ('Com de petits amb els escuradents'); dels oficis tradicionals i dels espais comuns de les cases pairals, de què tracten textos de Ramon Violant i Simorra ('Cistellers són anomenats els artesans', 'La cuina', 'La llar de foc', 'Sala de convit') o el que descriu els recipients característics per a la producció artesanal de formatge ('Formatgeres'). Per últim, podem llegir els textos de Josep Iglésias i Guizard sobre tres productes tradicionals del camp català a 'Les mongeteres', 'Les trumferes' i 'L'oliva arbequina'.