Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En aquest mas, que era de la família de la seva mare, Francesc Casas i Carbó (Barcelona, 1859-1887) hi va viure llargues temporades i, sobretot cap al final de la seva vida per refer-se d'una tuberculosi.
A la dreta del portal de l'era hi ha un monòlit de granit, inaugurat el 1962, arran de commemorar el 75 aniversari de la mort del poeta amb unes estrofes de "La masia". Proposem de llegir-les amb algunes més d'un poema que en té vint-i-vuit.
La masia (fragments)
Allà la veig!, de feixes i boscos rodejada,
amb sos pallers que daura del sol ponent la llum.
Ja veig ses parets blanques, sa rústega teulada,
sa negra xemeneia que de la llar sagrada
al cel aixeca el fum.
Després de llarga ausència, després de trista espera,
que bell és descobrir-la sobre el nadiu terreny!,
conèixer la porxada, les establies, l'era,
i veure enmig de boires alçar-se al seu darrera
les cimes del Montseny!
Masia dels meus avis, la bella recordança
del temps de la infantesa me porta a ton recés;
de les ciutats i viles ma joventut se'n cansa.
Enyoro eixa teulada! Que trista és l'enyorança,
Déu meu, que trista que és!
Mes ah!, ja se m'arrima fressosa la aminada,
la fosca veu de l'avi quan entro la conec,
i d'entre les panotxes i brossa de l'entrada
a entrebancar-me surten los polls d'una llocada
que piquen lo gra sec. [...]
Masia dels meus avis, quan era un noiet tendre
tot escoltant rondalles de jais i de pastors,
per animar mos càntics d'ací dins la vaig prendre;
que no s'apagui, donques, i fes que pugui encendre
amb ella els altres cors.