Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Als peus del Puigpedrós, cim de 2.915 metres, en el circ que forma el Castell dels Lladres, hi ha un seguit d'estanys d'origen glacial: Mal, Guils i Malniu. Aquest darrer és el més gran i espectacular. Qualsevol punt de la vora del llac pot ser l'adequat per llegir una fantàstica recreació rondallística de Rafael Gay de Montellà escoltada de la boca d'un pastor, un poema d' Isidre Soler Escofet (?, 1869- ?, 1918) i un altre de Conxita Julià (Barcelona, 1920) que retrata el pasturar d'antany prop de Malniu.
Rebutjà el tabac dels nostres cigars. Ell solament fumava "Tana" andorrana i prou. Encengué la pipa i féu sentenciosament:
— Ja m'agrada de tant en tant fer-la petar amb els senyors! En siem ben fetjats de trobar-nos sols! — No ens treia els ulls del damunt. — ¿Vols-t'hi jugar que veniu dels Pessons? M'hi jugaria qualsevol cosa! Ja en sou ben encuriosits, dels estanys, la gent de la terra baixa! —Es féu un silenci i seguí—: Tots volen saber les rondaies dels Estanys!
— Jo poc que em crec res del que conteu! —digué fatxender, un sagal de rostre pigallat per la picota, que engolia les rostes que era un gust.
— Encara et xarbota la llet dels llavis i ja vols parlar així! Doncs, perquè ho sàpigues, cal creure-ho perquè ja ho creien els nostres rebesavis. I jo ho crec com ells!
— Rondaies! — tornà el bordegàs.
— Rondaies? Rondaies? Les tres Creus del Calvari al fons del Malniu, el Dijous Sant! Jo en diades de calma só sentit la fressa dels grillons que Pilat arrossega al fons de l'Estany des de la mort de Jesucrist! Gosaries tu minjar peix de Malniu el Dijous Sant? —digué encarant-se amb l'atrevit.
Nit als estanys
Immòbils els estanys l'infinit gauiten
i en llurs miralls hi brillen i s'hi empaiten
els vivíssims miralls a miríades...
Lentament, quietament ixen les fades
dels estanys encantats... Les mans donant-se
comencen a teixir llur subtil dansa
entorn de la cabanya del pastor,
sens moure l'aire, sense fer remor...
mentre aquest, fadigat de la jornada,
puix ha anat al Carlit d'una pitrada,
dorm al jaç aplanat i ronca fort,
tot somniant que demà passarà el port...
Quin silenci en la vall!... És mitja nit...
I en l'estany s'hi reflexa l'infinit.
Aquelles vaques...
Una vella amb dues vaques
s'acompanya d'un bastó;
les bèsties estan molt flaques
i la vella, Déu n'hi do!
Pel camí rural van lentes,
els hi pesa fins la pell
damunt les anques pudentes
i eixutes de bon ventrell.
Seques, brutes i cansades
s'entrebanquen pel camí.
La vella les té espeantades
amb renecs fora de si!
Pels camins de l'estany de Malniu.
Altres indrets de Guils de Cerdanya: