El Besòs (1975)
Autor:
Màrius Sampere i Passarell
Obra:
Poemes de Santa Coloma
, 2004
El Besòs (1975)
Si el Besòs, captaire
rabiüt,
fa aquesta flaire
i baixa tan brut
de virus de drapaire,
és perquè s'ha begut
amb embut
la meva sang, i no li'n queda gaire.
A un cantó (on temps enrere,
temps de bruixes,
s'hi collien maduixes
en doble renglera
de violetes i salzes corals)
jo hi tenia la meva llar d'or fals
i pare i mare, que, per fer drecera
de mort, són immortals.
Amant a l'inrevés,
seduït per l'engany
fatídic, desitja l'últim bes,
la mar femella, que no sap qui és.
I cau al parany
de l'immens llavi estrany.
Després... Hi ha després?