Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Una casa de nova edificació, en el número 334-338 del carrer Guifré, ocupa l'espai de l'edifici on hi havia l'antic Cafè El Rancho Grande. El Boni i l'Angustias, pares de Gabriel Caballero, el protagonista d'El metall impur, de Julià de Jòdar, en plena postguerra hi van instal·lar una botiga de queviures que emmarca moltes de lese scenes de les tres novel·les que formen la trilogia de L'atzar i les ombres. Situats al davant de l'edifici nou podem llegir diversos fragments de la novel·la per recrear els ambients familiars i de veïnatge que hi va viure l'escriptor
La tia Eulògia ja es morta: els seus darrers dies, borratxa d'anís, espantava les cavalleries del Molí cantant romances de sarsuela, amagada rere la persiana del balconet —ella, que havia estat vicetiple amb el Gran Kiki al teatre Zorrilla. Damunt el solar de la casa del Sorral van aixecar un edifici de nova planta, propietat d'una família d'usurers del centre de la vila que comptava entre els seus membres amb una monja de clausura, una nena que, com més gran es feia, més bavejava, i un fadrí que es disfressava de mag xinès amb molta versemblança. La casa, orientada a llevant, tenia soterrani, planta baixa per al comerç i un pis dividit en dues vivendes. A la planta baixa hi van posar el cafè d'El Rancho Grande, amb un taulell de marbre, una cafetera italiana molt lluenta, un molinet de cafè amb una boca com de xemeneia de màquina de tren, pintada de vermell sang, i sis taules rodones de jaspi amb tamborets rodons i quadrats per als amics de la mistela i l'aiguardent. Damunt la porteta que separava el cafè de la rebotiga, el rellotge de pèndol amb l'esfera daurada i la marqueteria de caps de serp que un dia havia de tocar les hores mortes a l'Angustias.
Es van haver de conformar a servir famílies mortes de gana, tot just arribades d'Andalusia, Múrcia i Extremadura, gens ni mica formals a l'hora de pagar (si és que ho podien fer: els homes es bevien o es jugaven la setmanada a la taverna); o amb les que, arribades abans, ja tenien esgotats el crèdit i la paciència d'altres establiments i s'aprofitaven de la bona pasta dels nous botiguers. Al cap de poc, tenien tants deutors que no podien pagar els seus proveïdors: el Boni era incapaç de no fiar un petricó d'oli a una extremenya que li vingués amb el conte de la llàgrima del marit sense feina i una colla de nens afamats; l'Angustias, pel seu cantó, sentia pena pels corredors de comerç, sobretot si feien pinta de senyors, i els comprava articles que es morien de fàstic als prestatges. A la fi, i quan el Boni ja havia après a regatejar amb els proveïdors, l'Angustias va començar a representar el paper de la seva vida inspeccionant cada dissabte les llibretes del fíat i destrossant-les amb una fúria fosca, el seu marit consentia massa les clientes i a ella la deixava sola per anar-se a fer la manilla amb els amics al cafè de la Nélida.
Altres indrets de Badalona: