Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El 1856, l'Ajuntament féu un conveni amb el propietari del terreny, Andreu Clarós, que avui ocupa la Casa de la Vila en virtut del qual els el cedia per a construir-la-hi conjuntament amb una plaça. El 29 d'abril de 1859 es col·locà la primera pedra de l'edifici, enllestit el 1877 i projectat pel llavors arquitecte municipal Francesc de Paula del Villar i Lozano. El seu interior fou reformat entre 1924 i 1928
L'estil és de caràcter historicista i les cantonades estan decorades amb columnes corínties de fust estucat imitant carreus rústics, que imiten palmeres que, segons la tradició, són influència antillana, de l'Ajuntament de l'Havana. Situats al davant del consistori podem llegir diversos poemes de Josep Gual i Lloberes que manifesten l'esperit crític contra la institució antidemocràtica i un fragment de Betúlia de Maria Aurèlia Capmany que narra un episodi viscut per la protagonista per aquests tocoms.
Quatre rieres
i un altre tant
de clavegueres.
L'escut de la Ciutat
les incorpora totes quatre
pintades de blau
en el seu camp heràldic.
Cap de Riera
Plou a bots i barrals
les quatre rieres
baixen de pal a pal
i s'enduen mar enfora
tota la farda.
A la caserna,
avui pagaven les sobres
i els homes perbocaven
àcida misèria.
Preciso un mocador
com una vela
per eixugar-me els llavis.
La Casa Gran és el catau
on s'hi aglutinen negocis de trafica
i s'hi baraten estris de mercadeig,
xifres i enigmes.
Pensant-ho bé
els que hi pul·lulen
no hi ha entrat pel portal
on munten guàrdia
funcionaris vestits de roba blava,
més aviat diria
que han saltat pel badiu,
el sac al coll
com aquell qui va a
robar gallines.
La porta principal és de ferro
tirant més a presó que no pas
a entitat bancària.
Els que entren i surten
ho fan més a to de rendista
que no amb el posat de reclús.
No oblidéssiu, però, que els extrems
es toquen.
Ara ells eren, per mi, tota Betúlia, donant voltes a la plaça de la vila, perquè hi havia una altra llei que deia:
«A les set del vespre sortiràs de casa i te n'aniràs a la plaça de la vila —hivern i primavera— o a la Rambla —estiu i tardor— i saludaràs els teus amics i t'enamoraràs i festejaràs, tot donant tombs per la plaça o la Rambla, i després hi portaràs, un cop casat, les criatures, fins que elles ja seran prou grans per a anar-hi soles, llavors podràs quedar-te a casa i elles continuaran donant voltes per tu.»
Vaig tornar a casa. En ser a la cantonada una ombra em va aturar: «Bona nit.» La veïna, una dona petita de cabells blancs endreçats, em somreia: «Cap a casa, ja?» Vaig fer una cosa així com: mm! «Fa una nit bonica», va afegir ella. Em mirava amb fixesa i semblava que em deia: «D'on véns? Qui ets?» I se'm va ocórrer, que jo era també un espectacle, un de tants petits espectacles dins el clos de Betúlia. «Oh, sí! », vaig contestar. La dona era tota polida i això la feia agradable.
Quan se'n va anar vaig alçar els ulls. Veia la casa des de l'angle de ponent i el ràfec tenia la contundència d'un límit insuperable.
Altres indrets de Badalona: