Casino de l'Aliança (Poblenou, Sant Martí)

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.399870, 2.203064

El Casino l'Aliança del Poblenou és una entitat de caràcter recreatiu, cultural, social i mutualista fundada el 1868 per Lluís Remisa. La seva primera seu es va inaugurar el 1878 al carrer de Wad-Ras (ara del Doctor Trueta), número 20. El 1884 va traslladar-se al mateix carrer, però a la cantonada amb la rambla del Poblenou, i el 1919 es va ampliar. Avui, en aquest lloc, hi ha un bloc d'habitatges. El 1929 es va posar la primera pedra de la seu actual, tot i que les obres no es van acabar fins al 1944, quan s'inaugurà. El 1880 incorporà el Cor Apolo, de la Federació de Cors de Clavé; des del 1885 celebrà els seus propis jocs florals, i el 1894 instal·là un cinematògraf. Durant el franquisme es convertí en un dels centres que van potenciar els actes culturals de tota mena a favor de la cultura catalana. El 1994 l'entitat va rebre la Creu de Sant Jordi.

Fou un dels bastions on es donaren a conèixer molts cantautors i grups de la Nova Cançó. Així, el febrer del 1964, Raimon (Xàtiva, 1940) hi va fer el seu primer recital en solitari a Barcelona, i hi gravà el seu primer disc de llarga durada, amb dotze cançons, incloent-hi les quatre del seu primer disc, amb la popular «Diguem no», datada el 1963, i la menys coneguda «Cantarem la vida», del 1964. Les lletres d'aquestes cançons poden ser lectures adients amb l'indret, com també l'oda que Sebastià Sánchez-Juan (Barcelona, 1904-1974) dedicà al Poble Nou; un fragment d'Icària, Icària..., de Xavier Benguerel, que recrea una tarda de cine a l'Aliança de la seva joventut; un altre de l'elegia que Anton Sala-Cornadó dedicà al barri i, finalment, un episodi de L'home que adorava la Janis Joplin, de Xavier Moret (Barcelona, 1952).