Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Els límits actuals del Poblenou els va establir l'any 2006 la divisió administrativa en barris de Barcelona, que en va retallar l'extensió tradicional i va crear nous barris, avui adjacents, amb el topònim «Poblenou» al nom: El Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, Diagonal del Mar i Front Marítim del Poblenou, i Provençals del Poblenou.
El barri sorgí pels volts de l'any 1870 —lligat a la desaparició de la ciutadella militar i al canvi polític—; el nombre de fàbriques va créixer vertiginosament, i, amb elles, la població i els habitatges. Al costat de les noves factories es van formar ben aviat nous nuclis urbans, com ara el barri de la Plata —entre els carrers de Wad-Ras i Badajoz— i el d'Icària, al sud de l'avinguda d'Icària. Tots els nous nuclis urbans es van articular al voltant de la Rambla, quan el 1886 s'urbanitzà el passeig del Triomf com a rambla, i del carrer de Marià Aguiló, entre els carrers Pere IV i Taulat.
Un fragment d'Els Lluïsos, de Jordi Coca, ens servirà per rememorar la vida del barri en plena postguerra franquista de la mà de la rutina d'un dels protagonistes.
L'estiu que va morir l'àvia, és a dir, uns mesos abans de la seva mort (l'àvia va morir per l'octubre, oi?), va ser un estiu pesat, tres mesos de calor enganxosa i l'últim que en Lluís va jugar pel carrer amb el pit despullat, va traginar llenya per al foc de Sant Joan i va mirar com el ninot es cremava, amb els ulls molt oberts, a punt de cridar i saltar quan caigués definitivament i encara, en caure, va dir l'any que ve el vestirem de capellà. El Poble Nou, més brut i sòrdid que mai, va ser l'únic barri de Barcelona que no es va omplir de llum, l'únic amb els carrers bruts i plens de fum, l'únic que va conservar l'olor característica que en Lluís atribuïa al cementiri: put per culpa del cementiri, i allí on encara quedaven edificis enfonsats per les bombes. Arreu de la ciutat hi havia senyals de la guerra com cicatrius vermelloses i delicades, però l'estiu que va morir l'àvia la llum i la calor van netejar moltes coses d'aquell hivern llarg i el dia llarg i gris es va acabar a les platges properes a la capital, Castelldefels, Masnou, Ocata, Badalona, el Camp de la Bota amb la fetor del Poble Nou i la sang, que es van omplir de banyistes amb mallots de llana. S'havien acabat les cartilles de racionament i les restriccions de llum, als cinemes ja no obligaven a posar-se drets i saludar amb el braç alçat, els que havien guanyat diners durant la guerra o durant la postguerra podien llogar una casa a les platges properes a la ciutat o a la Costa Brava o a Sitges o a Tarragona, i podien comprar-se un cotxe i els nens podien anar a col·legis de l'Ajuntament i les nenes a col·legis de monges on els donaven una pissarra petita i una barra de guix perquè copiessin les lletres que la germana dibuixava a la pissarra, l'esborraven i hi tornaven a escriure, i resaven el parenostre i cada matí anaven a missa i les monges vigilaven amb les seves còfies alades i quan tenien més edat els ensenyaven de cosir i de brodar i comptabilitat i deien que no juguessin amb els xicotots i quan a una nena li venia la regla la castigaven una setmana perquè era pecat i deien que no s'havien de rentar i als nens, el mestre, els deia que dormissin amb els braços creuats i els nens deien, al carrer, jo dormo amb els braços creuats..., i les nenes feien la primera comunió vestides de blanc i els nens vestits de tinent de vaixell i els regalaven un anell, una cadena, uns rosaris i un llibret blanc, i els capellans anaven amb sotana i se'ls feia petons a les mans si te'ls trobaves pel carrer (todos los chicos correrán a besarle la mano) i a les monges se'ls besava el crucifix perquè besar-los la mà era pecat i a El Molino i a La Buena Sombra sortia cada tia!, i el 18 de juliol feien una desfilada molt bonica i la Lola va ventar una bufetada a en Lluís perquè va dir que l'havia vista amb el xicot i als col·legis hi havia un retrat de Franco, un de José Antonio i un crucifix i els andalusos abandonaven Andalusia i els extremenys, Extremadura, i els gallecs, Galícia (pareces un afilador), i els portuguesos anaven com podien a França, i Alemanya estava ocupada i un nen del barri va tenir la verola i les monges deien que sor Pascualina era una santa i passaven uns anys i et divinitzaven, amb menys bon humor, però, que els grecs i els falangistes cantaven cara al sol con la camisa nueeeva, que tú bordaste en rojo ayeeer i els carlins deien Carlos, Carlos, Carlos i les nenes del Poble Nou anaven al cementiri i treien les flors dels nínxols que en tenien moltes i les posaven en els que no en tenien i molts anaven a mirar la cara del Santet i deien mira, mira, mira, i els primers de novembre tots anaven al cementiri i ja no hi havien assassinats pels carrers, i es feien molts pantans i els del Poble Nou tornaven a xerrar del Pla de la Rivera...
Altres indrets de Barcelona: