Al costat de l'església de Sant Andreu (Sant Andreu de Palomar, Sant Andreu)

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.436169, 2.191677

El primer esment documental de l'existència del temple de Sant Andreu data de l'any 966. El 992 na Mel i l'abat Odó de Sant Cugat van heretar uns terrenys amb el topònim de Palomar (del llatí palumba, «colom»). El 1100 el bisbe Berenguer beneí l'església, però cinc anys després fou destruïda per un atac almoràvit.
El 8 de juny del 1640, més de tres mil camperols i segadors, presidits per la imatge del Sant Crist (dels Segadors) de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, es dirigiren cap a Barcelona a protestar contra el virrei pels abusos dels soldats en el conegut Corpus de Sang.
El dia de Corpus del 1881 s'inaugurà l'ampliació i la renovació del temple: l'absis, la sagristia, la capella, el creuer, el presbiteri i la cúpula. Però el 9 d'agost del 1882 caigué la cúpula i va ocasionar set morts i onze ferits. Josep Domènech i Estapà la va reconstruir, fent-la doble i de 68 metres d'altura. El 5 de març del 1889 s'acabava el campanar, i el 1904, la façana.
Tenint a la vista el temple podem llegir «Les hores de la nit», d'Ignasi Iglésias, que tracta de com el campanar marca el pas de les hores i, doncs, de la vida, centrada en l'agonia d'un vell i les transformacions de l'espai rural cap a les noves formes de vida industrials. I també un fragment de Corpus de sang, de Ramon Gasch (Santa Maria de Palautordera, 1950) i Andreu Gonzàlez (l'Hospitalet de Llobregat, 1974), que novel·len la revolta dels segadors en aquest indret.