Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Al davant dels jardins dedicats a l'eminent metge i bacteriòleg Jaume Ferran, al carrer de Garcilaso, 236, al pis 4t 1a de l'escala A, ha viscut durant dècades el poeta Màrius Sampere (Barcelona, 1928), i hi ha creat bona part de la seva obra. Situats en els jardins i al davant de l'edifici, podem llegir diversos poemes seus que evoquen etapes de la seva vida i la presència dominant de la mort.
Quan jo era infant
Quan jo era infant parlava
amb els esperits. Sabia que la gespa
eren els peus menuts i frescos de les fades;
una estesa de pedres, un aplec de nans
fent la becaina; un arbre, un gegant quiet
i bondadós que no negava mai un consell d'ombra
al caminant exhaust; cada cosa, en fi, gran o petita,
l'estoig que guardava un bri de fum de l'ànima del món.
Ara sé que tot és buit i de ningú com una frontera.
No és pas de tu
No és pas de tu
que tinc por, oh mort,
sinó del temps de morir.
Del temps interminable dels preparatius,
del temps de la higiene exagerada,
del crit homologat i de l'asfixia
pausada i circular de qui s'escanya
a si mateix, tot sol i l'evidència
borrosa d'una cambra
d'una sola finestra, el darrer ull
que em veurà, quan les meves forces,
llavors ja d'un estrany, m'obligaran
a agenollar-me, tan dèbil!, fins que el front
em fregui la terra dels desigs, mestressa
de l'últim manament: adora'm!
Invertir l'enigma
Hauríem de néixer curulls de saviesa, deixar-la pel camí
com qui reparteix
flors i benediccions, cap al tard joguines,
i a la fi morir tornant a la mare
petits i ignorants.
Invertir l'enigma! Ben mirat, però,
ja és així la vida:
en obrir els ulls vam saber com es feia,
per tancar els ulls no sabrem com es fa.
Altres indrets de Barcelona: