Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En la finca de pisos del carrer Cartagena, abans de la Igualtat, que segueix portant el número 363, hi havia la casa on va néixer Màrius Sampere (Barcelona, 1928). Al davant, hi podem llegir alguns poemes seus que fan referència a la infantesa i a la intensa relació que va mantenir amb la seva mare.
KOAN
Em dic Màrius i vaig néixer, m'hi ajudaren
legions de dimonis, entre els quals hi havia
els meus pares, els darrers ancestres
i sens dubte els més bells. Encara me'ls estimo
i ells m'estimen a mi, em consta: bo i morts
m'aconsellen i animen. Tot això ho sé
perquè hauré de morir.
També a vosaltres
us cridaran
pel nom, un a un, i naixereu,
també us ajudaran
legions de dimonis, un dels quals seré jo.
Del turment de néixer
Del turment de néixer
al turment de morir,
només dos llagrimers, només
un fil d'argent que es talla.
Ara, amb l'últim mocador
als dits, deixeu-lo
fer, que és el desfer-se,
amb l'últim mocador brodat
(en blanca esponja refredada, dues
inicials s'hi xopen, voldrien
créixer novament, enfilar-se
a les hores perdudes) per a l'altra sal
magistralment desfeta, la del mar
del retorn, en nit clara, pàtria única.
Mare, vas deixar-me
Mare, vas deixar-me
no per morir tu, per néixer jo.
I cares estranyes
veig com mobles nous amb retrats grocs.
Els cors són d'una aigua
que quan toca el terra torna al cor.
Mare, vas deixar-me,
la meva terra és no saber on sóc.
Les mans que em salvarien
no són les meves, són les mans de tots.
Mare, no vas dir-me
que en les mans de tots et salves sol.
Mare, vas deixar-me al cor de l'aigua que no torna al cor.
Altres indrets de Barcelona: