Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Per fer front als bombardejos que sofrí Barcelona a partir delfebrer del 1937, les autoritats militars republicanes van decidir instal·lar unes bateries antiaèries al cim del turó de la Rovira. El cim del turó ara està coronat per una plataforma d'antiaeris que formaven part de la defensa activa de la ciutat durant la Guerra Civil espanyola. Aquest lloc estava ocupat anteriorment per una finca coneguda com a Peñasco o el Castell. La construcció dels antiaeris es dugué a terme l'any 1938, i s'hi col·locaren quatre canons Vickers de 105 mm i altre armament defensiu. El 2006 un camp de treball internacional va iniciar la tasca de recuperació d'aquest conjunt. El 2011 s'inauguraren les obres de neteja i adequació de tota aquesta zona per fer-la més accessible, recuperant-ne la memòria. Tenint al davant una esplèndida panoràmica de Barcelona, podem llegir un fragment de l'«Oda nova a Barcelona», de Joan Maragall i dos fragments de No miris enrere, de David Castillo, que es refereixen al turó i a les bateries antiaèries.
Oda nova a Barcelona (fragment)
—Com més terra i més mar, i més pobles obiro,
a mesura d'amor el meu pit s'engrandeix,
i me sento una força que abans no tenia,
i sóc tan tota una altra que fins jo em desconec.
—Corre enllà, corre enllà, corre enllà, Barcelona,
que ja et cal ésser una altra per ésser la que deus;
perquè ets alta i airosa i fas molta planta,
però bé et falta encara molt més del que tens.
Aquest antiaeri brut i abandonat podria ser com el príncep feliç d'Oscar Wilde. Primer va intentar defensar la ciutat dels bombardejos dels avions alemanys i italians i dels vaixells franquistes.Devia rebre molts impactes dels cabrons que van castigar la ciutat durant tres anys. Només cal veure la quantitat de sots que encara es conserven al cim de la Muntanya Pelada, la germana del Carmel, allà a la dreta. Després, la fortificació de l'antiaeri havia de ser el nucli per aixoplugar la gent més pobra que havia vingut buscant sort. Al voltant de l'antiaeri, s'hi alçarien centenars de barraques que s'anirien convertint en un dels campaments més grans de Barcelona. Construïen les edificacions de nit perquè la policia no ho impedís. On és, ara, aquella gent? Han prosperat? S'han catalanitzat? Han creat una família? Sí. Aquest era l'objectiu: la família, perpetuar-se, fer-se un racó en el món, tenir un nínxol de propietat per poder-hi arxivar el silenci entre els quatre ossos artrítics de tant treballar.
Altres indrets de Barcelona: