Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La biblioteca del districte Jaume Fuster es va inaugurar el 13 de novembre del 2005. Heretà una part del seu fons de l'antiga biblioteca Antoni Julià de Capmany, situada des de l'any 1970 al carrer del Torrent de l'Olla i molt vinculada al barri de Gràcia. Proposem de llegir-hi dos fragments de dues de les primeres novel·les de Jaume Fuster, que tenen força tocs autobiogràfics i de la història col·lectiva de la postguerra, com ara el ressò del Congrés Eucarístic celebrat a Barcelona el 1952.
Barcelona, 30 de desembre de 1968
Li ho diria ben clar, a en Roca: s'ha acabat ocellot, s'ha acabat del tot, guarda't els teus Maigrets, tradueix-te'ls tu, si vols, a mi ja no em calen els teus diners, ara sóc lliure, jo, però comptat i debatut s'ho repensava i no es decidia d'anar a veure en Roca perquè li feia por; en Jordi sabia que se'l miraria amb aquella rialleta abaltida, una mica fastigosa, les ulleres cavalcant-li damunt el nas massa jueu i que després d'haver-se'l mirat i remirat li allargaria la mà i encaixarien alhora que l'editor diria allò de felicitats, Jordi, ja m'ho ensumava jo, això, m'has de portar un original teu vejam si arribem a un acord i bajanades per l'estil a les quals ell respondria amb una capada, unes quantes frases inintel·ligibles i una rialla de circumstàncies.
No, les pessetes del premi no l'alliberaven d'en Roca, li calia, encara, fer molta feina per tal de sentir-se lliure d'una dependència embrutidora, per tal d'oblidar-se'n ja per sempre, de les feines d'encàrrec; una ullada a la migrada vida editorial del país tenia com a conseqüència una desesperançadora visió de la realitat: tot i el premi que li facilitaria algunes coses —poques— i les pessetes que li donarien una certa estabilitat, ell encara no era ningú, no podia pensar, per tant, en l'alliberament definitiu, ni molt menys.
Gaudia del solet de les rambles i s'adreçava sense massa pressa, com un desvagat més, cap a l'editorial que li havia demanat l'original per a publicar, cosa, evidentment, prevista en els seus plans, transformats, de manera força agradable, per la sorpresa de dies enrere, llavors que en Ramis li havia telefonat dient-li que era el guanyador.
Ressonàncies internacionals del Congrés Eucarístic celebrat a Barcelona
D'aquí a uns quants anys, Jaume, t'examinaràs per treure't el carnet de conduir. Les pràctiques, les faràs en una acadèmia que hi ha a les Cases del Congrés. Un dia, quan surtis de l'acadèmia, sense pensar-hi, camí de l'estació del metro, t'adonaràs que aquella barriada va ser construïda en ocasió del Congrés Eucarístic. I sobtadament et vindrà a la memòria l'hermano Leoncio i els discursos de fe que us va fer aquell any. Però no podràs recordar si vas assistir mai a cap dels actes multitudinaris. El més probable, però, és que no hi assistissis, que et quedessis a casa com sempre, amb els teus herois i els teus somnis, o que haguessis anat al cine i hi veiessis una pel·lícula com la que veuràs quan s'acabi aquest noticiari.
Altres indrets de Barcelona: