Passeig dels Anglesos

La mar estava alegre, aquest migdia...

II

La mar estava alegre, aquest migdia:
tot era brill i crit i flor d'escuma,
perquè feia molt sol i el vent corria.
Al lluny se veia un gran mantell de bruma.
Damunt les ones, amb les veles dretes,
les barques hi brincaven com cabretes.

VII

Tot plegat mar i cel s'han ennegrit
i s'hi ha estès com una gran fumera:
tot era pluja i vent... I s'ha enfosquit,
i ja res ha sigut lo que abans era,
sinó un confós neguit
amb un soroll de caos...
..................................................

Per sobre el mar, arrossegant,
la cortina furienta se n'anava.
Fugia en un instant:
algú l'enretirava.
I ha aparegut el mar, que la rojor
de les rieres en tacava la blavor,
i tot esborronat, que panteixava
amb un panteix seguit i sord...
Tot el cel se movia i clarejava...
I una veu tendra ha dit: -Mira la mar! -
i: -Ai! la mar! -
Mes la pluja s'hi espessia
altra volta. (-Ai! la mar!... Mira la mar!... -)
La riera, revolta,
s'hi eixamplava endins fins no sé on...
Ja no hi havia mar:
la terra se n'hi entrava...
I sempre aquell panteix seguit, pregon.
(Ai! la mar! i ai! la mar!...)
Pobra mar blava!