Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Al final del llac hi ha una altra zona, més elevada, amb aigua, per sobre de la qual, sostingut per quatre gruixuts cables d'acer, es troba l'Elogi de l'aigua, una enorme escultura d'Eduardo Chillida feta el 1987. Té un pes de 54 tones i mesura 12 metres d'alçada per 7,2 de llargada i 6,5 d'amplada. Es tracta d'una peça massissa de formigó armat des d'on surten quatre braços que es cargolen suspesos mitjançant quatre cables d'acer. Segons el mateix escultor, l'obra representa el mite de Narcís, que s'enamorà del seu propi reflex en l'aigua i embogí fins a la mort. De fet, l'escultura s'assembla a una mà que intenta atrapar la seva pròpia imatge reflectida a l'estany. Amb aquest espai lliga la lectura d'un fragment d'El mar de la tranquil·litat, de David Castillo.
La pedrera era dins la Creueta del Coll, la muntanya que tancava Vallcarca i la separava de la Vall d'Hebron. La dinamita l'havia cisellada i per les roques rebentades ens havíem enfilat davant l'estupefacció dels veïns. La muntanya va ser l'inici a l'escalada d'alguns dels nois més prometedors del barri; per a tots, un centre d'aventures. Dins la Creueta hi havia un munt de secrets: una cova que mai no vam poder traspassar, l'immens barranc per on sempre es perdia el Freddy,un estany que buidàvem regularment de granotes i capgrossos, les dunesde sorra abandonades que ens servien per jugar a rugbi i les ruïnes, que donaven directament al passeig. Al costat mateix, un escultor haviaconstruït un estrany pessebre de pedra, de mida natural, amb motius gaudinians. De fet, Gaudí i els seus seguidors eren presents per tot el barri, com si haguessin volgut continuar l'obra del Parc Güell, poc inspirats, francament.
L'entrada al nou Parc de la Creueta estava abandonada. Fins i tot el seu símbol, l'estany que va dissenyar Oriol Bohigas, sec, amb l'estàtua d'Eduardo Chillida, que va caure sobre uns visitants i no els va matar de miracle. Els tècnics havien desafiat la resistència de la roca esberlada de la paret on van clavar les trenes d'acer que subjectaven la peça. L'entrada del passeig encara conservava dues palmeres escarransides, que a l'adolescència ens van donar molt de joc.
Altres indrets de Barcelona: