Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'ermita és documentada a partir de 1097 juntament amb Santa Cecília i Sant Hipòlit. També és anomenada Sant Martí del Castell, o amb l´adjectiu de "Xic", el qual sembla contraposat al temple de Sant Martí de Sobremunt, més que no pas a la creença popular que es tracti de la mostra romànica més 'xica' de Catalunya. Es troba dalt d'un dels penya-segats de la serra de Sobremunt, als peus de les restes del castell de Voltregà, a 854 metres d'altitud.
Va ser restaurada el 1985. D'ençà de 1994, cada dia de Sant Esteve, s'hi celebra un recital de poemes de Nadal obert a tots els poetes que hi vulguin participar. Els Amics de Sant Martí Xic, a més a més, han marcat poèticament l'entorn amb la reproducció d'unes estrofes de "La Plana de Vic" de Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 – Vil·la Joana, Sarrià, 1902) en una estela de pedra, d'un poema de Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003) al peu d'una taula d'orientació geogràfica de la plana, i de tres poemes de Gabriel Salvans (Manlleu, 1950). En el poema de Martí i Pol s'han pres dues llicències: li han posat el títol de "Caminant", han substituït la primera paraula, 'vianant' per 'caminant' i, en el tercer vers, en lloc de posar-hi 'vall', com en l'original, l'han substituït per 'plana'. Martí i Pol va escriure la composició arran de la inauguració de la plaça que li va dedicar el poble de Sant Gregori, al Gironès, amb una escultura d'Ernest Altés.
Hora solar: 7.00 h dia de Sant Jordi
Sant Martí Xic
Ara començo una altra història
que espero apassionant, meravellosa.
He obert un camí cap a la glòria
dels déus i, penso escriure, formosa
com aquesta flor, la bellesa rosa
que desperta l'emoció dels sentits.
Aquí m'hi ha dut la poesia, gosa
i toca el cel amb la punta dels dits,
diu el poeta, somia en cada solc
del vers qui ets a la fotografia,
tu tries el personatge de l'obra
l'alba daura el color de cada solc
del camí; la rosa com l'alegria
s'obre a la llum del teu canelobre.
L'esquirol i la guilla i...
Pessebre de Sant Martí Xic, 2012
Tots els animalons del bosc
s'han adonat de l'enrenou
d'aquests dies i han vingut
a fer el tafaner; no hi ha res
que passi desapercebut
entre l'aparent soledat
del bosc i, a hores d'ara, tots
han passat a veure la cova
que hi ha vorejant el camí
ombrívol de sota el castell.
Hi fan torns per vetllar,
en la nit
de Sant Martí Xic,
el misteri
d'aquest nou Betlem mil·lenari
vestit amb paraules de pau.
Torna l'esperit de Nadal
en cadascun d'ells, en la seva
i en la teva il·lusió,
quan t'il·lumina el cau dels ulls,
quan cantes amb veu tremolosa
antigues cançons de tendresa,
i et deixes envair de l'amor
als altres, i a tu mateix,
de la màgia i el desig
de compartir aquest paisatge.
28/11/2012
La Plana de Vic (Fragment)
Niuada de calàndries, poetes de ma terra,
jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar,
avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra,
ai!, qui us sentís a l'hora de l'alba refilar!
Qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes
que beuen les suades de l'aspre Pirineu,
i vora els banys de cisnes d'aqueixes pollancredes
descabdellar lo somni que és vida del cor meu! [...]
Per eixos camps que fiten los lledoners i saules,
lo fenc ja trau espiga, les pomeredes flor?
Les coromines mostren a regadiues taules
fajols que es tornen plata, forments que es tornen or? [...]
Vermellegen per eixos restobles les roselles?
La clavellina enrama finestres i balcons?
La barretina encara floreix al costat d'elles,
com flor de Catalunya que esclata sobre els fronts? [...]
Ja deu brodar lo Gurri son riberal alegre,
perquè a jugar-hi a estones davallen los infants
i les bardisses cloure la boca del Gorg Negre
perquè el bram de l'abisme no esglaie els caminants.
Les serres que es coronen de núvols i d'estrelles,
de neu sa vesta a esqueixos ja donaran al Ter,
restant-n'hi claps encara, com escamot d'ovelles
que delma cada dia la mà del carnisser.
Vianant que t'atures a llegir
i em fas do de la teva companyia,
benvingut a la llum d'aquesta vall
que ens acull a tots dos i ens agermana.
Per breu que sigui el temps que compartim
tindrà la ressonància i el misteri
d'una llarga conversa si en sabem
preservar la memòria i fer-ne
reducte de claror i de llibertat
que ens ajudin a créixer i a comprendre.
Tot està dit, però per tu i per mi
sempre hi haurà un espai de privilegi
que ens permetrà, potser secretament,
de retrobar l'escalf de les paraules
i l'encís del silenci, el dels instants
en què la intimitat i el sentiment
ens han unit en un mateix paisatge.
Altres indrets de Masies de Voltregà: