El pantà de Vallvidrera es començà a construir el 1850 a càrrec de l'arquitecte Elies Rogent, amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua a l'antic municipi de Sarrià. Fou inaugurat el 1864 i es considera una joia de l'enginyeria hidràulica del segle XIX. És un exemple excepcional de presa d'arc de gravetat construïda amb obra de fàbrica. Les seves dimensions en la coronació són de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alçada i pot arribar a embassar fins a uns 18.000 metres cúbics en una làmina màxima d'aigua de 7.780 metres quadrats. A partir dels anys seixanta, però, l'abandonament va fer que la vegetació cobrís l'obra, al mateix temps que la presència de sediments va disminuir notablement la seva capacitat d'embassament. Entre el 2005 i el 2006 va ser reformat íntegrament per tal de preservar la fauna i la flora del parc, ja que conté una població destacada d'amfibis, entre els quals destaca l'espècie de granota reineta (Hyla meridionalis), però també perquè les persones puguin gaudir de l'entorn natural d'aquest parc.
En el marc del pantà, precisament, es produeix la mort del personatge que vertebra la trama de L'home que adorava la Janis Joplin, de Xavier Moret, un fragment de la qual podem llegir tenint l'escenari del crim a la vista.