Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'estació de Vallvidrera-Superior del funicular de Vallvidrera està situada a la cota més alta de la línia, a 359 metres d'altitud. L'edifici va ser dissenyat, el 1906, per l'arquitecte Bonaventura Conill i és d'estil modernista. Al vestíbul o just davant la porta, podem llegir dos textos de Baltasar Porcel. El primer parla de la tradició estiuenca de la vila i el segon documenta les estades que com a estiuejant hi va fer Joaquim Molas.
Les cases del poble s'allarguen damunt la cresta de la muntanya. Vallvidrera va rebre embranzida i caràcter cap al tombant de segle, directament de la puixança burgesa de la gran ciutat, segura en les seves fàbriques tèxtils i engrescada en la reconstrucció del país. Aquí, hi visqué Prat de la Riba, hi venien Santiago Russinyol, Miquel dels Sants Oliver, Joaquim Folguera... Llavors Vallvidrera és una colònia d'estiueig i les cases adquireixen formes modernistes que encara perduren en moltes façanes, carregades de rajoles multicolors, d'aspiracions gòtiques a base de maó, d'arcs mig bonyeguts. L'estació del funicular és un templet que imita Gaudí, un Gaudí, però, pacífic, en to menor.
Evocaré una imatge de Molas que poca gent coneix: la de Vallvidrera. Jo hi vaig viure molts anys a una casa antiga i ell, per influència meva, hi va passar uns estius a un pis precari. Hi estava amb el seu pare i la seva tia. Aquesta era sorda, i el seu pare, irònic. I Joaquim és un home senzill, amb un considerable grau de puresa o de puritat. El trio, doncs, vivia una curiosa vida pròpia, amb un mínim de compromisos formals i un màxim d'insòlita tranquil·litat en tots els ordres materials i de l'esperit. A vegades penso en ells i —ho dic per primera vegada— els enyoro. Eren una gent que sempre hi era, una gent sempre teva.
Veig clarament Joaquim amb camisa descordada i menjant un plat de sopa dret a una galeria des de la qual contemplava trenta o quaranta gats, ajaguts o barallant-se dins unes figueres de moro... Déu meu, hem estat feliços i no ho sabíem.
I em veig a mi i a ell, i una amiga meva i el meu gos Llamp, caminant una hora, dues hores i tres hores en la nit d'estiu lluminosa i deserta de Vallvidrera alta. Jo parlava vehement, Molas parlava pausat, el gos era un tabalot... Vam parlar moltíssim, sobretot de literatura i d'història, sempre amb la política pel mig, sempre amb Catalunya per davant i a estones Mallorca. Durant molt temps, unes idees meves eren les de Joaquim Molas. I vaig pensar que ell havia estat o era el meu millor amic. Ho és encara? Resposta difícil: la meva vida cada cop més ha estat de viatges, de compromisos, de feines, i he perdut o dorm una part important i sensible de la meva intimitat...
Me n'adono ara que, malgrat les referències intel·lectuals, he parlat de Molas d'una manera estrictament personalitzada. Però la meva literatura li deu molt a Molas, ja sigui pel que ha escrit sobre mi, ja sigui per l'ànim reflexiu que m'ha donat. I tot sempre enmig d'una controvèrsia entre els dos sovint sostinguda i aguda: la meva amistat o relació amb Joaquim Molas ha estat dialèctica. Suposo que d'aquí en van sortir els fruits que fossin.
Altres indrets de Barcelona: