Torre de Bellesguard (Sarrià)

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.408971, 2.126627

La torre Bellesguard, també coneguda com a Casa Figueras, és una casa projectada per Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909 al peu de la muntanya del Tibidabo, carrer Bellesguard, 16–20, Barcelona, per encàrrec de Maria Sagués, vídua de Jaume Figueras. Al lloc escollit, hi havia les restes d'un palau del segle XV que Martí l'Humà, havia adoptat com a residència estival l'any 1410. Aquest origen medieval va ser usat per Gaudí com element d'inspiració. Optà per l'estil neogòtic català i va aprofitar-ne algunes de les poques restes (parets, pati, etc.). Per això, la casa te l'aparença externa d'un castell i el gran nombre de finestres demostra l'interès de Gaudí per la il·luminació natural.

L'edifici, construït amb pedra i maó, té molta més projecció vertical que horitzontal, ajudada per una torre troncocònica coronada amb la creu de quatre braços tan típicament gaudiniana i ornada amb ceràmica amb els colors de la bandera catalana. Les innovadores golfes amb els seus arcs de maó són una demostració de mestratge en la utilització d'aquest material, i poden considerar-se un assaig de les posteriors golfes de la Casa Batlló (1904). El nom, Bell-esguard, provindria de la bella vista que el rei tenia des d'aquest indret.

Un cop a l'interior de l'edifici o bé situant-nos-hi al davant podem llegir dues cartes de Martí I l'Humà datades a Bellesguard i redactades per Bernat Metge (Barcelona, 1340/46-1413). En la primera explica al capità Pere Torrelles com li arribà la nova de la victòria de Sant Luri i les festes religioses fetes en acció de gràcies. En la segona s'adreça als diputats de València per tal que trametin juristes per tractar del problema successori. El rei va morir sense fills quatre mesos després de redactar aquesta lletra.

També ens poden servir de lectura quatre poemes de Joan de Gualbes i Copons (Barcelona, 1643-1714), que usà el pseudònim de Rector de Bellesguard per ser aquesta una possessió familiar. Els tres primers fan referència a la inestabilitat política i a les penúries durant la Guerra de Successió, en la qual ell intervingué com a militar; el darrer tracta irònicament sobre la penúria de la llengua literària. Fou Gualbes qui, el 1703, intervingué decisivament en l'edició de les obres de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, L'harmonia del Parnàs. Podem completar les lectures en diversos àmbits de la casa amb un sonet de Mercè Sala i Vidal i fragments de la memòria d'Elvira Farreras i de Montserrat Roig.