Pati de davant el convent (Sarrià)

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.393745, 2.120254

Els caputxins de Sarrià són una secció de Orde dels Germans Menors Caputxins que es va instal·lar a Barcelona el 1578 per una petició del Consell de Cent, en contra de la voluntat del rei Felip II. La seva primera destinació va ser Sant Gervasi de Cassoles, però ja el mateix any es van traslladar a uns terrenys anomenats el Desert de Sarrià, on hi havia l'ermita de Santa Eulàlia. Allí l'orde va fundar el primer i un dels més emblemàtics convents caputxins en terres ibèriques, que va desaparèixer el 1835 amb la confiscació dels béns de l'Església durant la desamortització de Mendizábal. Al cap d'uns anys i després dels intents infructuosos per recuperar l'antic convent, una família sarrianenca, els Ponsich, van fer donació dels terrenys actuals, on va començar a construir-se un nou convent el 1887.  Jaume Cabré fa finalitzar l'acció de Senyoria precisament en aquest lloc i, per tant, és indicadíssim llegir-hi el fragment de la novel·la en que Don Rafael, sa Senyoria, surt del conventet després de voler confessar el seu crim i es troba que l'espera un dels esbirros de Cascal dos Setúbais e Terror dos Regentes.