Bocaccio (Sant Gervasi-La Bonanova)

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.403370, 2.137120

Oriol Regàs va promoure la discoteca Bocaccio al número 505 del carrer Muntaner, que va ser inaugurada el 1967. Va ser decorada a l'estil modernista i es va convertir ben aviat en l'epicentre de reunions i iniciatives de la batejada per Joan de Sagarra com la Gauche Divina. S'hi reunien escriptors, editors, models, fotògrafs, publicistes, arquitectes, cantants, actors... Tota una sèrie de noms hi van quedar vinculats, destaquem: Juan Marsé, Teresa Gimpera, Xavier Miserachs, Enric Satué, Joan Manuel Serrat, Esther Tusquets... De Sebastià Gasch podem llegir un fragment d'un dels seus articles sobre la nit barcelonina, que fixa els trets definitoris del local.  Per una banda, Oriol Bohigas (Barcelona, 1925), un dels assidus a les nits de Bocaccio, a les seves memòries ha deixat testimoni dels orígens i història del local i l'ambient que s'hi vivia fins a les petites, com una illa de llibertat en aquella Barcelona encara molt estigmatitzada pel franquisme. Per l'altra, també Juan Marsé (Barcelona, 1933), de qui Montserrat Roig fa un retrat ple de matisos, va recrear els tractes que s'hi feien en una sèrie d'articles publicats sota el títol de Noches de Bocaccio.

Tanmateix, va ser J. V. Foix qui va dedicar un poema en què oposava els del Camp d'Amunt, fina al·lusió als membres de la gauche divine, amb els dels Quatre Cantons, referint-se a la cruïlla del carrer de la Creu i el carrer Major de Sarrià on hi havia la confiteria Foix. Aquells "nosaltres, vells i novells alhora" que escarnien els posats progressistes i subversius alhora que contradictoris que "planten papers pertot i amb lletra de poc gruix diuen: — Això s'acaba..." Aquell sector d'intel·lectuals benestant, format per pintors, escriptors, arquitectes..., que "lloen l'efímer i exalcen l'imprecís en escrits matussers, a la plebs dels diaris".