Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Dues rengleres amb setze grans magnòlies emmarquen el parterre principal del jardí: el de Boulingrin, que constitueix el llegat més genuí del projecte inicial del parc. S'hi fusionen elements àrabs, com el rierol d'aigua que el travessa, amb elements anglosaxons propis de l'estil del parterre. Al voltant, bancs de pedra per seure una estona i descansar o fer petar la xerrada o, simplement, llegir el cuplet que Faust Casals escriví i va popularitzar, entre d'altres, la cupletista Pilar Alonso, i un fragment d'Aloma, de Mercè Rodoreda, que dona detalls del parc dels anys trenta del segle passat.
Els dijous del Turó Parc
Segons diu la Riteta, i el dir-ho ja l'engresca,
no hi ha millor delícia, si fa molta calor,
que anar els dijous al vespre, per prendre un xic la fresca,
vagant pels laberíntics passeigs que hi ha al Turó.
Quan ella agafa l'auto comencen les empentes,
esclaten les rialles, els xiscles, cops i crits,
i, encara no caminen, hi ha mà que a les palpentes
ja busca insinuosa que tinguin feina els dits.
I diu el jovent
cantant i rient:
—No hi ha diversió
millor
com vindre al Turó.
Si el dia és molt llarg,
molt llarg
i amarg,
els vespres es passen molt bé al Turó Parc!
—Així que al Turó arriba la noia acalorada
ja veu que un mosquit d'arbre la volta insistentment,
i a l'últim acostant-s'hi:—Ai, noia i què m'agrada!
vol prendre alguna cosa?—li diu amablement.
La noia, una «gaseosa», la mare un xocolata,
li accepten, i visiten, després, les atraccions,
i es perden de sa mare, que encara es beu l'orxata,
per entre els camins foscos buscant íntims recons.
I allí alegrement
l'Amor va dient:
—No hi ha diversió
millor
com vindre al Turó.
Si el dia és molt llarg,
molt llarg
i amarg,
els vespres es passen molt bé al Turó Parc!
S'enfilen animosos a les muntanyes russes,
i, com que allí a la noia li agafa molta por,
el jove, que és un mano que sap de matar puces,
pensant—ara és la meva!—es val de l'ocasió.
A l'últim se n'entornen, el jove eixut d'armilla;
la noia amb l'esperança d'un pròxim casament;
la vella, desitjosa de treure's la cotilla,
i amb ganes de tornar-hi, tots tres, dijous vinent.
—No hi ha diversió
millor
com vindre al Turó.
Si el dia és molt llarg,
molt llarg
i amarg,
els vespres es passen molt bé al Turó Parc!
Amb Daniel, el seu germà mort, de vegades anaven al Turó Park. Hi havia una gàbia, gran com una casa, plena d'ocells de tota mena. I paons que desplegaven la cua de tant en tant. En una placeta feien titelles i algunes tardes no se'ls entenia per culpa dels xiscles de les noies que havien pujat a les muntanyes russes. Hi havia un quiosc per als músics. Eren de la Creu Roja i duien un vestit ratllat de blanc i de vermell. Tocaven aquella música que sortia del saló de l'aranya, per la finestra mal tancada. Amb el seu germà s'asseien en un graó de l'escala de marbre, arraconats cap a la banda dels bambús, i escoltaven tot mirant el cel blau. Quanta de gent barrejada...! Hi havia l'home que s'enlairava amb aquella bomba tan bonica i que costava tant d'inflar. Quan li tallaven les cordes se n'anava amunt i es sentien uns grans picaments de mans; l'home, del paner estant, saludava. Els matins d'hivern, agafats de la mà, caminaven donant cops de peu a les fulles dels plàtans que cobrien els caminets. Sovint el vent n'empenyia unes quantes i les deixava planes damunt dels herbeis després d'haver-les fet córrer sobre les seves cinc puntes. De vegades jugaven a dir de pressa el nom d'una barraca on hi havia una dona grossa, vestida de gitana, que explicava a la gent tot el que els passaria: Zasmarrakatruki. Sis vegades seguides, sense entrebancar-se. Ell en sabia més. Ella s'embarbussava. «És igual, seràs una gran noia». Abans d'anar-se'n, s'aturaven una estona davant del water-chute.
Altres indrets de Barcelona: