Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'origen d'aquests jardins, dedicats al poeta Eduard Marquina, és l'antic parc d'atraccions Turó Park situat en una extensa finca propietat de la família Bertrand-Girona, que va obrir les portes l'any 1912 i va funcionar fins al 1929. L'any 1917 la finca va ser inclosa en la previsió d'espais verds de Barcelona, per la qual cosa estava afectada. Quan el parc d'atraccions va tancar, els propietaris van fer un pacte amb l'Ajuntament en el qual es cedia la part central dels terrenys a canvi de poder urbanitzar la resta. Una prosa memorialística d'Alexandre Cirici (Barcelona, 1914-1983) ens pot servir de lectura amb l'evocació del Turó Park com l'espai més extraordinari de la Barcelona de la seva infantesa.
El barri de casa, al carrer de Còrsega 333, era molt lluny d'aquesta ciutat propicia a la imaginació. Llavors era un lloc força excèntric. La Diagonal, plena de fang, il·luminada per petites bombetes i ben deserta, al vespre. Una casa de pagès, entre Claris i Llúria, d'on cada vespre sortia el ramat de cabres que donava el tomb pel barri i acompanyava el carret que duia la llet a casa. Encara vaig poder anar, potser una sola vegada, amb el tramvia de cavalls que de la plaça de Catalunya ens conduïa fins al Cinc d'Oros.
El lloc més extraordinari de la meva Barcelona d'infant era el Turó Park, que era més gran que ara i tenia un parc d'atraccions. Trobava emocionant el tobogan amb barca, que acabava al llac que encara subsisteix, i on mai no vaig poder pujar perquè em deien que era perillós. Per contra, les nits de Sant Joan, l'única nit que era possible de sortir, anàvem amb el turment plaent de les Muntanyes Russes, el fuet, les onades mecàniques o la roda centrífuga i ens assèiem a una tauleta a beure cervesa barrejada amb gasosa. Els diumenges a la tarda m'agradava molt de veure el llançament de l'enorme globus, la Bomba. Un dels diumenges, vaig veure enfilar-se amb la bomba la dona, vestida de mariner, que feia acrobàcies amb el trapezi, que no hi va poder pujar, per a seure, quan la bomba era ja molt amunt, i que va acabar caient, enmig de l'esglai, els crits i els desmais.
Em van voler fer creure que no era una persona de veritat, que era un ninot, però jo havia vist ben clar que ho era.
Van prohibir-ho. La primera vegada que van tornar-ho a autoritzar, molt més tard, era un dia que tallàvem ginesta, amb el pare, a Sant Pere Màrtir. Vam anar mirant la bomba, tota la tarda, i vam veure com se n'anava cap al mar, on acaba caient. També aquesta vegada morí el tripulant. Aquesta vegada, ofegat.
El Turó Park va ésser també un lloc impressionant quan va ésser-hi inaugurada la primera Exposició de l'Automòbil, motiu de molts dibuixos meus i d'un interès pels cotxes i les marques, que ens divertíem a identificar pel carrer Gran i, els diumenges al matí, pel Passeig de Gràcia, on anàvem a fer goma: Renault, Bugatti, Amilcar, Berliet, De Dion Bouton, Hotchkiss, Chevrolet, Opel, Ford, Delahaye, Lancia, Elizalde... i els minúsculs David.
Retorn al Turó Park
Més alts i foscos, els llorers cobreixen
els cavalls verds de bronze enmig del llac.
Quan el passat es converteix en somni
dessota els arbres que ja no existeixen,
com un luxe d'antany el parc estén
el seu color verd fosc dins els teus ulls:
tornen les pluges rosa de l'estiu
damunt dels eucaliptus, i les veus
que ara esperen l'oblit. L'estany ombrívol
ha conservat els seus nenúfars,
ombres de vestits blancs en caure un vespre
com la lluna en el pit d'obscurs xiprers.
Dies de 1948 al Turó Park
Alt, de maó vermell, el bloc de pisos,
al darrere, on donava casa meva,
tenia molta llum: s'obria a la malesa
dels solars del suburbi i dels afores.
Al davant s'estenia el parc i l'ordre
del seu misteriós verd fosc urbà.
Sempre, d'aquell darrere
m'ha espantat un ermot amb massa llum.
Com una al·legoria del país
devastat on vaig néixer. Del davant
m'ha espantar acabar sent un intrús
a un parc bellíssim sense haver estat mai
un romàntic anglès de classe alta.
Esplendor i adustesa són mala simetria.
A vegades m'agrada tornar al parc.
Allí vaig descobrir que, per ser lliure,
els que t'estimen no han de saber on ets.
Altres indrets de Barcelona: