Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La plaça de Francesc Macià, circular, senyorial i d'amples perspectives, és una de les més transitades de la ciutat com a nucli de confluència de l'Avinguda Diagonal amb la Pau Casals i els carrers Josep Tarradellas i Comte d'Urgell. La part central, que no és accessible, conté un petit estany amb la forma de Menorca, on nasqué l'arquitecte que dissenyà el projecte, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, a principis dels anys 30. Al llarg del temps, la plaça ha estat rebatejada diverses vegades fins a arribar al nom oficial i actual que es manté des del 1979. Un fragment d'Homes d'honor, de Xavier Bosch (Barcelona, 1967), ens pot servir de lectura en aquest indret.
Era un dia com qualsevol altre a Barcelona. A les dotze del migdia ja es podia assegurar que aquell dilluns no passaria a la història, com la majoria de dilluns a totes les grans ciutats. Els embussos, a aquella hora, ja no eren ni tan sols conversa entre els taxistes que, amb la porta oberta i un peu a l'asfalt, petaven la xerrada a la parada de Francesc Macià mentre esperaven que algun client preguntés quin era el primer cotxe. Macià —antes Calvo Sotelo— és una plaça que, a banda del desordre arquitectònic evident, té de tot. Una rotonda d'estil francès que centrifuga els vehicles, el caos circulatori italià i un edifici, a la banda de muntanya, entre la Diagonal i l'avinguda de Pau Casals, amb tot l'aspecte senyorial, britànic, dels voltants del Regent's Park. Just en aquell bloc, a la porteria més propera a la desembocadura de Calvet, en un tercer pis amb vistes al jardinet que amaga un llac que és, a escala, el mapa de Menorca, hi vivia —de rendes i sense haver hagut mai de fotre brot— la Marita Pascual.
Altres indrets de Barcelona: