Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Joan Maragall va venir a viure, al número 79 del carrer Alfons XI, el 5 d'agost de 1899. Després de casar-se amb Clara Noble, van viure al número 2 del carrer de Roger de Llúria (1891-1894), al número 20 del passeig de Gràcia (1895-1896) i al 314 del carrer del Consell de Cent (1896-1899). Just a l'entrada de la casa, podem llegir fragments de cartes que Joan Maragall adreçava a l'amic Josep Soler i Miquel, convidant-lo a la casa del carrer de Trafalgar, i a Antoni Roura, donant-li indicacions precises de com arribar a la nova casa del carrer d'Alfons XII, número 79. També podem afegir-hi la lectura d'un fragment de Josep Pijoan que explica les circumstàncies en què va conèixer el poeta i les relacions que hi va tenir.
Barcelona, 14 d'agost 1899
Anton:
[...]Altrament, aquí ens trobem molt bé i em sembla que et plaurà. Ara tinc als pares i a les germanes amb minyones, etc., de modo que això és una espècie de tribu. La casa és gran i espaiosa, bon jardí, i al peu del tren i del tramvia de vapor. És carrer d'Alfonso, nº 79, Sant Gervasi. No et facis muntanyes del venir-hi perquè tant se val agafar el tramvia com el tren de Sarrià, que en deu minuts te porta a l'estació de Sant Gervasi: baixes, puges l'escala que hi ha a l'andén i un cop dalt, a davant, decantant-se a l'esquerra veus una casa que està aislada i té un reixat a cada banda: passes davant del primer, passes davant de la casa; i en el segon reixat trobes una cadena, estires fort, se sent un so una mica majestuós, te vénen a obrir de seguida, i ja hi ets. Ves si és senzill.[...]
Joan
25 de setembre 1892
Pep Soler:
[...] Bueno; veniu a casa una tarda, home! Si fa mal temps preneu un tramvia de la bandereta vermella i us deixa a la porta de casa, que ni que hi anéssiu amb cotxe propi: si fa bo veniu prenent el sol. Si veniu a quarts de tres prendreu el cafè amb nosaltres. Si no voleu cafè o si no voleu venir en aquesta hora, vingueu a una altra; però veniu: sóc a casa fins a quarts de sis. És ben pesat no veure mai als amics. No ho cregueu que l'amor conjugal siga tan i tan absorbent: al contrari, crida a tots los altres afectes.
Que potser espereu un cap-al-tard de tardor que un s'emmurria: la tardor es lluny; us espero.
Maragall
Vaig fer la coneixença de don Joan Maragall quan ell se n'anava ja a tenir una quarantena d'anys. En Marquina m'hi va presentar, millor dit, va llegir-li uns versos meus, que anava a publicar a "Pèl & Ploma", i ell va dir que em volia conèixer. Jo vaig anar tot sol l'endemà a casa seva, i, com ell diu, ja mai més no ens vam descompartir. Ens vèiem quasi cada dia, passejàvem junts, que ell i jo en teníem gran necessitat; jo era aleshores magre i malaltís, i ell ho havia estat tota la vida. Ens ho dèiem tot; almenys tot el que val la pena d'ésser dit, però amb respecte l'un per l'altre; jo mai no vaig tractar-lo sinó de don Joan, i ell mai no em va tractar sinó sempre de vostè, encara que jo fos la meitat d'anys més jove que ell.
Altres indrets de Barcelona: