Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Manuel de Pedrolo va viure i escriví bona part de la seva obra a l'entresòl del número 7 del carrer de Calvet. Situats al davant, podem llegir tres fragments del seu dietari que relacionen tres peripècies que va viure: la primera tracta de com li agradaven les passejades a peu per la ciutat i, les altres dues, rememoren els assetjaments que, els últims anys de la seva vida, hagué de patir pels seus posicionaments ideològics a favor de l'independentisme.
Dia 10 [de juny de 1988]
Tres telefonades singulars, consecutives. La primera: em pregunten si és el carrer de Calvet i contesto: «Sí. Per qui demaneu?» Pengen. La segona: «El senyor Manuel de Pedrolo?» «Sí, digueu», és la meva resposta. Pengen. La tercera: no em pregunten, sinó que diuen: «Prepara't, que ara et toca a tu», i pengen. M'ha semblat que almenys dues de les veus eren diferents, però ha estat una «conversa» tan curta!
No dic res per evitar enquimeraments que personalment no sento. Vull suposar que es tracta d'una broma. Quan algú et vol fer mal de debò, no t'avisa. D'altra banda, diria que el to de l'advertiment no m'ha semblat amenaçador.
Dia 11[de juny de 1988]
Des de darrera els vidres de la porta de l'entrada observo el carrer. Hi ha poc trànsit. Tres persones a la parada de l'autobús. Ningú, que vegi, aturat a la vorera de l'altra banda. Surto i torno a aturar-me, miro amunt i avall, no veig res d'anormal, ningú que em cridi l'atenció. Me les emprenc carrer avall, el travesso, tombo cap a la Travessera, on faig una llarga pausa ran de paret, per si algú em seguia, a peu. En cotxe no pot ser. Repeteixo la maniobra en arribar a Santaló. Retrocedeixo cap a Casanova, per on baixo fins a la Diagonal, on em giro per desfer camí com qui s'ha oblidat alguna cosa i torna a casa a buscar-la. Cap cara que hagi vist, ningú que adopti una actitud suspecta. En arribar altre cop a la Travessera ja estic raonablement segur que ningú no em vigila i m'oblido de l'afer.
Dia 18 [de febrer de 1986]
Diagonal (costat de muntanya, ple de sol i ventejat). Aribau (on compro tabac a la cantonada d'Aragó). Gran Via (els cotxes, impacients, fan córrer els transeünts sorpresos en plena calçada en canviar el llum dels semàfors). Rambla de Catalunya (amb un xicot agenollat que demana almoina darrere d'un rètol en el qual explica que té els inevitables dos fills). Plaça de Catalunya (compro una targeta del metro, aquest cop morada). Portal de l'Àngel (un violinista quasi a la cantonada del carrer de Santa Anna, una dona que canta davant del cinema París). Carrer dels Arcs, de pas. Plaça Nova (amb els primers ramats de turistes que van fent el viacrucis de les pedres velles). Carrer de Boters (entrada a la llibreria de vell, on remeno i em deixo temptar per un llibre que parla de «moeurs de París»). Carrer del Pi (tranquil, però no pas per a tothom: dos policies examinen meticulosament la documentació d'un xicot negre). Plaça del Pi (amb la cabina telefònica en sortir de la qual l'Oriol dels Apócrifs es troba amb la Tina...). Cardenal Cassanyas (un cop d'ull als pòsters i postals de l'establiment que hi ha des de fa poc). Rambles (atracció irresistible, quioscos que es presten a badar, a comprar alguna revista en general del tot innecessària, rellotge de l'Acadèmia de Ciències que consulto rutinàriament i, a Canaletes, els grups enfutbolats que s'alimenten de gols). Avinguda de la Llum (de vida somorta, amb els bars plens amb tot de gent que es reforcen abans de dinar). Ferrocarril de Sarrià (ensopego amb un dels trens nous, agradablement pintats de vermell i de línia atractiva, amb seients confortables que els ciutadans ja han començat a embrutar). Muntaner, cantonada a la Via Augusta, des d'on vaig davallant pel carrer de dalt del mercat de Galvany, on prop de Calvet han obert una llibreria de publicacions estrangeres. I a casa, on fa ben bé una setmana que no han fregat l'entrada, mesos que no han netejat l'escala, anys que no han tocat una sabata o sabatilla que mal penja de la finestra d'un pis deshabitat... Baix, a les galeries comercials, funciona ininterrompudament l'espai de cretinització.
Altres indrets de Barcelona: