Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquests jardins dedicats al metge i escriptor ocupen un espai no urbanitzat del capdamunt del carrer de Ganduxer. Josep Miracle ens retrata concisament en què es basà l'èxit novel·lístic de Josep Roig i Raventós, especialment en la dècada dels anys vint del segle passat.
Cal que em refereixi al seu estil, perquè, amb Presons obertes sobretot, es va acabar de popularitzar un concepte que en certa manera definia la literatura de Josep Roig i Raventós: que Roig era el Folch i Torres de la gent adulta. Això té molta importància. Això vol dir, tot en primeríssim lloc, que Josep Roig i Raventós era molt llegit, que tenia un públic addicte, un públic ben seu, és a dir, que Roig i Raventós era un dels autors més populars de Catalunya; i en segon lloc, vol dir que aquell públic estava completament identificat amb la seva manera de narrar, amb la seva manera de veure les coses i amb el seu concepte de la moral. I això és una cosa que, ben mirat, dóna categoria a qualsevol escriptor. I fins i tot gosaria dir que àdhuc en els escriptors més adversos a la tònica literària de Josep Roig i Raventós, és una cosa que tots desitjarien que es pogués dir també d'ells i de llur obra.
Potser la naturalesa d'aquesta mateixa popularitat, potser la senzillesa del seu estil, potser la manera més aviat burgesa d'enfocar els problemes morals, potser, en fi, l'exercici de la seva pròpia humilitat —Roig era un home humil, transparent; me'n vaig poder fer paga en tot el temps que el vaig tractar—, va estancar una mica Josep Roig i Raventós. Potser el va estancar la consecució d'aquell ideal literari, lligant-lo de mans en el sentit de percaçar una major ambició. El fet és que Roig i Raventós, tot i l'èxit de les seves novel·les, tot i la seva indiscutible popularitat, va passar una mica com un lluminós meteor pel cel de la novel·lística catalana, i que al capdavall no hi fou tingut com un astre de primera magnitud.
Altres indrets de Barcelona: