Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'escolarització de Mercè Rodoreda va durar només tres o quatre anys: primer al col·legi de monges de Nostra Senyora de Lourdes, a la cruïlla de Via Augusta i Príncep d'Astúries i, després, a l'escola particular de dues germanes que es trobava al cap de cantó del carrer de Pàdua amb el carrer de Vallirana, al solar ocupat per una edificació moderna. Al mateix carrer de Pàdua, amb el número 75, es conserva una torre d'estil modernista molt de l'època infantil de l'escriptora, que ens servirà de marc per llegir un text memorialístic seu evocant l'ambient que va trobar en aquella escola.
Durant una temporada havia anat a les monges de Lourdes. Més endavant, perquè la meva mare trobava que el col·legi era massa lluny i perdia massa temps acompanyant-me i anant a buscar-me, em va fer anar a un col·legi que hi havia al carrer de Pàdua cantonada Vallirana. El dirigien dues germanes, ja grans, filles de militar. L'una es deia doña Teresita i l'altra dona Dolores. Doña Dolores ens ensenyava francès, geografia, i ens feia fer una mica de gimnàstica quan sortíem al jardí a jugar una estona. Doña Teresita portava la classe; aritmètica, labors, gramàtica, doctrina, etc. La classe era en el primer pis de la torre on les dues professores vivien amb la seva mare i un germà. La classe era molt gran i tenia moltes finestres. Al costat, tan gran com la classe, hi havia la sala dels penjadors i damunt dels penjadors un rengle de ganxos on penjàvem els coixins de fer puntes. Per penjar-los ens havíem d'enfilar en un tamboret. Al fons d'aquesta sala hi havia una porta que donava a una galeria coberta i a un costat els lavabos. A mi m'agradava anar-hi per poder-me quedar una estona a la galeria amb el nas encastat als vidres mirant torres i jardins.
Altres indrets de Barcelona: