Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Els Jardins Mercè Rodoreda ocupen una part del flanc nord-est del Turó del Putxet, amb els jardins del qual connecten. Situats en algun lloc alt que ens doni prou visibilitat cap al Pont de Vallcarca, podem llegir un text memorialístic de la mateixa Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983) en què evoca l'esplèndid parc dels marquesos de Brusi, avui de Monterols, no gaire lluny d'aquests jardins, i un retrat epigramàtic que li féu Tomàs Roig i Llop (Barcelona, 1902-1987).
IV
Vivíem, doncs, en una torre, una torre d'aquelles velles de Sant Gervasi, amb jardí davant i darrere. Pel carrer no passava mai ningú. Eren encara paratges de solitud. El nostre petit jardí limitava amb el meravellós jardí del marquès de Brusi. Oh, si haguéssiu vist els arbres del jardí del marquès de Casa Brusi! A deu minuts de la plaça de Catalunya, allò semblava el més remot racó del món... Tot era bell; un veritable paradís. A casa teníem un menjador amb un gran finestral de petits cristalls, des d'on es veia aquell jardí immens, amb aspecte d'abandonat, amb arbres gegantins. Jo tenia cucs de seda i em vaig afartar de llançar pedres a les moreres del jardí per a aconseguir fulles. Les nits de lluna era fantàstica la massa arbòria, fosca, irregular, tocada per la llum fosforescent. Hi havia rossinyols, aquelles nits d'estiu, i al capvespre s'escoltaven els xiscles del gall dindi reial. Aquest parc, idealitzat, corregit i augmentat, és el de la torre dels Valldaura, de Mirall Trencat, el jardí de tots els jardins. Al parc abandonat del Marquès de Casa Brusi, hi entrava amb el meu avi a través d'una porta petita, i la impressió que això em causava, l'he posada al jardí dels Valldaura. El parc anava des de la plaça Molina fins al que ara és General Mitre. Era un altre món. Es va destruir quan els hereus, poc abans de la revolució del 36, el van parcel·lar i el van posar a la venda. A més d'aquest, vaig arribar a conèixer tots els de Sant Gervasi. Acompanyava el meu avi en les visites que feia als seus clients, però jo no entrava a la casa, sinó que romania fora, al jardí, esperant-lo. Els jardins són l'alegria del món!
Més aviat baixa, ulls blaus, acostumats a la llunyania dolorosa, faccions correctes, cabell abundós en petites ones, més blanc encara pel contrast amb el rosa-pàl·lid del rostre.
En conjunt, una harmoniosa presència molt femenina, que amaga, darrera la claror de la cara, pures alegries dels temps que fou.
Plau-li deambular pels jardins vora la mar. I si hi troba Colometa i Cecilia, millor.
I li ve com un aire d'enyorament si veu Aloma reflectida en un mirall trencat, tota sorpresa de viure encara; en una mà, cues de seda i, en l'altra, un pom de geranis blancs.
Altres indrets de Barcelona: