Davant d'El Molino (Poble Sec)

Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès
Coordenades: 41.374522, 2.167279

L'edifici original del Molino de 1898 era, de fet, una construcció efímera en fusta amb el nom de Pajarera Catalana. El 1910, s'encarregà a Manuel Joaquim Raspall la construcció d'un de nou. Raspall li va donar aires d'estètica noucentista i s'inaugurà el 17 de desembre de 1910 convertit en Petit Moulin Rouge, tot i que, popularment, se'l coneixia com a Moulin. L'any 1929, s'encarregà a Josep Alemany i Juvé que afegís a la façana la iconografia d'un molí amb les aspes vermelles. Amb l'arribada del franquisme va haver de castellanitzar amb el nom del Molino. La sala, amb els canvis profunds socioculturals va haver de tancar les portes el 1997. Una nova empresa el remodelà i tornà a obrir-les el 2010.

Hi podem llegir textos de  Lluís Permanyer (Barcelona, 1939), Quim Monzó (1943) i  Jordi Coca (Barcelona, 1947). El de Permanyer és  un fragment de la novel·la Un amor a l'ombra de la pedra blava, de Lluís Permanyer que recrea una funció del Molino en els anys finals de la seva època clàssica. El fragment de Monzó, pertany a la novel·la La magnitud de la tragèdia, els protagonistes de la qual, Maria-Eugènia i Ramon-Maria treballen a El Molino. I, finalment, el de Coca descriu l'evolució de l'espectacle quan la primera vedet era la Maña i que acaba amb un striptease de Carla, que amaga a la novel·la el nom real de la Christa Leem.